diumenge, 17 de novembre de 2013

CAMPS FUIG AMB EL FERRARI D’ALONSO


 Tots recordem les imatges de Camps i Rita passejant dalt del Ferrari d’Alonso. La Fórmula1 ens anava a salvar de l’oblit del món tot projectant-nos en el món mundial. I anava a reportar al País Valencià, o a la ciutat de València, com a mínim, uns grans beneficis. No cal dir el fiasco que ha suposat tan errònia política i les pèrdues que ens ha reportat, no pagats per aquests dos pixavins de séquia, sinó per cada un dels valencians, i el deshonor que ha suposat per a la nostra ‘marca’… Una més entre les noranta llargues de corrupció que figuren dins del nostre mapa. Però Camps ja sabia el que feia: Entrenar-se a conduir un bòlid d’altíssima velocitat per al dia que haguera d’eixir fugint, quan es fera amb l’aigua al coll.
            I tal dia sembla que ha arribat. Tal dia com hui, 17 de novembre, el jutge Castro, traslladat des de Palma a València a fi de prendre-li declaració escrita sobre el cas Nóos, un privilegi per ser aforat, s’ha quedat esperant-lo després de no haver-lo poder localitzar ni a casa ni per telèfon…  Ja és estrany que ni la dona sabera el seu parador, ja… Us ho creieu? Doncs jo, tampoc, a no ser que Paquito faça una doble vida i, posats a enganyar a tothom, enganye també la seua dona i estiga ‘folgando’ amb alguna secretària jove en algun paradís perdut…, o no tant.
            L’exhonorable President Camps, que va declarar que estava ‘loco por contar toda la verdad y nada más que la verdad, que es nada…”, resulta que a l’hora de la veritat s’amaga com un vulgar ‘bellaco’, que qualificaria ell i la seua tribu als de l’oposició.
            La veritat que aquesta decisió que ha pres, i que imagine deu estar pensant com justificar quan faça la seua aparició pública (i que potser serà divertidíssima i paranoica, com sembla que és ell), li ha fet perdre tota la credibilitat si és que li’n quedava gens, ja que com exposen alguns twitters, està cobrant dels nostres diners no anant amb normalitat al Parlament que li paga i no sé quina presència deu tindre en aquell Consell Jurídic de què ara forma part com a expresident… En fi, tot el legal que vulgueu, però també tot l’indecent que mereix un frau en el treball… Coses que són pròpies tant de la marca EspaÑa com de la ValenciaNa made al Cap i Casal i sucursals semblants.
            ¿Sabeu quina cara de vergonya se’ns posa últimament als valencians que ens estimem aquest país i que el voldríem tan diferent quan veiem tota la ‘merda’ que han defecat i continuen defecant una part dels nostres governants? Perquè si havíem mantingut alguna esperança, sobretot els de Castelló, en A. Fabra, ens ha eixit el tir per la culata tot i que en el 2011, en un article en aquest mateix bloc, ja vaig advertit que A. Fabra anava a resultar un frau. Ara, manu militari, vol tancar RTVV, quan resulta que si aquest ens diu que li costarà 40M €, el CFValencia li’n pot costar més de 80… Tancarà el club, si n’és conseqüent? Algú és capaç d’imaginar-s’ho? A que no?...
            Jo crec que les eleccions, per al 2015, se’ns van a fer llargues i se li faran llargues al PPCV, en caiguda lliure pel penya-segat de la corrupció, sense una política clara més que la manca de diners i les retallades, per les despeses fetes amb anterioritat amb l’única finalitat del bombo, de beneficiar els amics i probablement d’autofinançar-se… I ara la culpa és de tots, tret d’ells. La culpa de tancar RTVV és dels sindicats i de l’oposició per no saber negociar l’ERO, no del malbaratament de milions i milions que veges on han anat a parar…, o sí. Que ens ho conten Zaplana i Camps. Però Camps deu estar corrent a tota velocitat. Segurament cap al nord, cap a Vielha o La Jonquera, on ningú no imaginarà de trobar-lo, perquè Catalunya era terra prohibida… Però, quan hom es veu amb l’aigua al coll, ja no mira prim… Que potser amagar-se en un poblet oblidat del Pirineu o en una cova del Pallars Sobirà siga la seua salvació…
            I és quan algú perd la dignitat, si mai l’ha tinguda, només té com a eixida la fugida, tot i que siga en un Ferrari… robat.

17/11/2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada