dilluns, 27 de gener de 2014

LA FARSA D’ESPANYA I ELS MORTS VIVENTS


L’intent de desmembració d’Espanya no és una cosa nova, amb l’actual voluntat de consulta de Catalunya per decidir el seu futur. D’aquesta desmembració ja se’n parlava fa cent anys o més. I la raó és molt simple. Les terres que formen l’actual estat espanyol no han estat mai ben conjuntades. Sempre hi ha hagut una voluntat centralista, dominadora, marginadora de les nacionalitats que el conformen i, doncs, aquestes nacionalitats, o nacions, han mostrat una voluntat centrífuga. Però no només per raons merament nacionals, sinó també per raons econòmiques. Catalunya, i el País Basc, van tindre un desenvolupament industrial ben aviat, i per tant, un camí cap a l’exportació i una visió europea. Mentre l’Espanya castellana es mantenia en el latifundisme i continua(va) en paràmetres feudals. És evident que l’entesa era gairebé impossible. I ho continua sent.
            L’actual política del PP no ha interioritzat la plurinacionalitat ni pluriculturalitat d’aquest estat. Mentalment, continua aferrat al feudalisme. Un feudalisme que es va trobar de cop amb un Imperi que no van saber conservar, però que continuen somniant. I ara el seu imperi es limita a dominar dins d’aquest estat les nacions que no són la castellana. Mentalment, continuen considerant-nos ‘colònies’, tot i les concessions que es van veure obligats a fer quan la transició en ares a superar l’etapa franquista, de la qual, molts d’ells, en són hereus, no solament físicament, com a fills o néts de franquistes, sinó ideològicament. A la mínima, com hem vist al nostre País Valencià, tracten d’eliminar els signes identitaris a fi d’”espanyolitzar-nos”, que és la seua obsessió, com va manifestar Wert, els qualificatius sobre el qual, em reserve. No solament ens han sostret arbitràriament TV3 i Catalunya Ràdio, sinó la RTVV. I s’han quedat tan tranquils. I això els que, democràticament, són ‘els nostres’ representants. Els que haurien de defensar la nostra identitat. Però sembla que són incapaços d’anar més enllà de la paella, l’arròs amb fesols i naps, les falles o les gaiates… Des del punt de vista del seny, patològic…
            I aleshores ve la pregunta i les contradiccions. Si formem Un Estat, tots hem de tenir els mateixos drets i deures, no? Socials, educatius, sanitaris, econòmics, lingüístics… Doncs, no. Un de parla castellana pot anar per tot l’estat fent ús únicament de la seua llengua, mentre que un de català, gallec o basc no està segur de poder expressar-se lliurement en la seua segons on i com. Tots recordem els casos al nostre país en què persones, en emprar el català, han tingut problemes judicials per part de membres de la Guàrdia Civil. I si parlem de notaries, jutjats i alguns ajuntaments, un altre tant… Per tant, aquesta Espanya que divideix els drets dels ciutadans segons quina llengua parlen (i deixem altres històries de banda que ens durien al mateix camí), no deixa de ser una farsa. Que hages de lluitar per la teua cultura cada dia, és una autèntica vergonya. Que els teus presidents, com Fabra i Bauzà, treballen per l’aniquilació de la llengua i cultura pròpies, és una farsa i una vergonya, tot sospesant més l’aplaudiment de Madrid que el bé dels propis ciutadans. Tot és una farsa, una vergonya, és delirant… És una provocació ciutadana! És un terrorisme antidemocràtic! Perquè per més majories que es puguen traure, ningú ‘no té dret’ a conculcar els drets dels propis ciutadans.
            El PP, i sense massa diferències, el PSOE, han obert la guerra contra la plurinacionalitat i pluriculturalitat. No poden eliminar més coses perquè la Constitució no els ho permet o perquè davant d’Europa quedarien al descobert. Però totes les polítiques van encaminades cap a l’ofegament de tot el que sone a ‘no espanyol’, confonent-ho amb ‘no castellà’. El millor exemple, l’arribada del PP, en massa, a Catalunya, aquest cap de setmana, conculcant el dret a decidir d’un poble, com si arribaren a una ‘colònia’ indòmita a la qual cal amençar en la pròpia casa amb el foc de l’infern… Rajoy no es planteja cap negociació. Cap rectificació. Res de mimar la nació que està traient Espanya de la crisi. ‘Garrote y tente tieso’, i la Camacho, morritos, acusant els catalans de terroristes i violents… O és que l’inconscient els traeix i atribueixen als altres el que ells són o els ix de les entranyes? És l’Espanya més negra, profunda, inquisitorial, antidemocràtica…
            Rajoy, Camacho, Aznar, Vidal Quadras, Mayor Oreja, Rubalcaba, Almunia, Aguirre, Wert, Gallardón, Fernández Díaz… Tota aquesta gent em semblen eixits d’un altre món, com els Walking Dead, els Morts Vivents, amb els que no m’uneix res. Són gent d’ultratomba, d’una Espanya rància, que no ha conegut la Il·lustració, ni la Revolució Francesa ni la Industrial, enquimerats en Destinos Universales, esperant que tota solució als problemas vinga de la mà de la Virgen del Rocío o de Santa Teresa…
            Però, què collons (perdoneu) tenen tots estos a veure amb un estat modern, europeu, tolerant, quan no han eixit de la seua meseta i quan demanes democràcia trauen l’espasa i t’amenacen amb un colp certer?
            Esborreu-me d’aquesta Espanya, si’s plau. Catalans, feu tot el possible per independitzar-vos… No hi ha solució…


27/01/2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada