Déu meu, no sé per on començar! Quan em disposava a escriure l’article, anuncien la imputació del duc de Palma! Encara estem immersos en el cas dels vestits de Kampfs, i ja s’anuncia un altre juí on estarem (a través dels nostres governants) implicats… I que si la nòvia de C. Fabra ha ascendit políticament com les milotxes un dia de vent i ara el ‘nóvio’ vol assegurar-li un seient segur a la dreta del Pare (de Moliner, vull dir…) Ja se sap que atrau més un pèl de figa que un imant gegant. Que la marina que anaven a fer al port de Borriana se n’ha anat en aigua de borraines per manca de peles… I que si patatim que si patatam… I en això que consulte el diari digital, el Levante, i em trobe que entre el Ministeri corresponent d'allà i la conselleria d'ací que toca, no hi haurà subvenció per a les biblioteques valencianes per a comprar llibres… Més de 77.000 llibres es deixaran de comprar. Mare de déu! I ací no passa res… El Ministeri corresponent d'allà diu que és perquè la Generalitat d'ací està tan endeutada que no vol contribuir que s’endeute més… Sí que estem malament! En les últimes agonies.Tantes coses que podrien abandonar per gens rendibles o estrafolàries!
I mentrestant m’arriba la revista L’illa, de Bromera, i comence a fullejar-la, i m’ature en els diferents articles, i gaudisc amb les entrevistes que parlen dels llibres nous que han eixit, i l’enrevista a l’infatigable amic Enric Lluch… No sé… Hi ha alguna cosa que no em consona. Jo per Nadal sol demanar-me un grapat de llibres. Enguany també ho he fet. I alguna volta, quan em quede en dic sec, vaig a la biblioteca pública on sempre solc trobar alguna novetat, en català i en castellà… Però pense que quan acabaré de llegir els llibres que he comprat, d’ací a l’estiu, que torne a comprar-ne, i torne a la biblioteca de Borriana no hi podré adquirir les últimes novetats. No hauran pogut comprar-ne per manca de pressupost d’ací i d’allà. O de l'ajuntament, que està a quadros... I mentrestant, a la nóvia de C. Fabra li augmentaran el sou per fer-la vicepresidenta mentre es toca la dallonses. I la gent d’Emarsa s’haurà polit 14 milions en no se sap què… I… I el llibre, què?
Bromera ha fet vint-i-cinc anys. No cal tornar a parlar del que ha significat. Ja ho vaig dir fa poc. Però, mireu, he pensat, i si algú feia arribar al president A. Fabra, que diuen que és més assenyat, que davant el 25é aniversari d’Edicions Bromera, i el que ha significat dins la cultura valenciana, una invitació per a visitar personalment l’entitat? Ell i el conseller de torn…
Això ho faria qualsevol president en qualsevol autonomia normal, que estimara la contribució cultural d’una entitat tan significativa…, que estimara el valor del llibre. Un president prestigiant una editorial tan significativa i fent entendre el valor del llibre! Déu meu! Dec veure visions! Amb els deutes que tenen, prop de la bancarrota, potser no els queden diners ni per a gasolina...
Però, qui sap!... Don Quixot es va tornar assenyat a l’hora de la mort. I potser alguns podríem deixar-los uns euros per onplir el dipòsit si decidien acostar-se a l'editorial...
País!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada