Vam
rebre la creació de la ràdio i la televisió valenciana amb il·lusió fa ja molts
anys. I al principi res no feia preveure com anava a acabar la cosa de
malament. Entre programes més o menys populars, potser de barraqueta show, ja
que no es podia oblidar l’horta que envolta la ciutat de València, n’hi va
haver altres il·lusionants, com la sèrie dels Borja i altres. Però també és
cert que no acabaves de veure l’alçada de mires i la professionalitat d’altres
mitjans. No sé si per la manca de professionalitat dels directius, posats més
per simpaties polítiques, o que no podíem oblidar el nostre caràcter
mediterrani i faller… Però al costat teníem un altre mitjà, també de caràcter
mediterrani, com era la TV3, i la veritat és que, sentint-ho molt, no hi havia
punt de comparació… El programa de Joan Monleón hauria estat impossible a la
TV3, per la seua banalitat, tot i que si hi ha un poble amb sentit de l’humor,
tot i la fama que tenen, és el català. Si no, recordeu els actuals programes,
com Cracòvia i Polònia, actors com Andreu Buenafuente i altres. També des del
principi vam entendre que RTVV no complia amb la seua totalitat de ser un mitjà
que havia de potenciar la llengua i servir per al redreçament d’aquest país.
Ben aviat les pel·lícules van deixar de ser doblades a la nostra llengua i el
castellà era la llengua dominant en molts dels seus programes. I molts ens
preguntàvem que per a què servia una televisió, sobretot, que no complia amb la
seua fi. I preferíem veure TV3, sobretot els partits de futbol i la fórmula1, o
sentir les retransmissions de l’ínclit Puyal, cosa que continuem fent. La gent
sap distingir entre professionalitat i no. Entre creure’s que estàs escoltant
un mitjà que té clar quina és la seua missió a banda de retransmetre un mer
partit de futbol o una cursa… O com es fa un debat, com es fa un programa
informatiu com 30 minuts…
La mala llet de Camps de llevar-nos
TV3 va fer que haguérem de recórrer a ONO, on es podia veure, o a Internet.
Ara, amb les tv noves, ja ve incorporat TV3 internacional per Internet. Cada
vegada serà més difícil posar barreres al camp i el ridícul dels polítics serà
més i més evident. I la manca de democràcia.
Però volia parlar de RTVV. L’actitud
de Fabra, del PPCV, o de Rajoy, és una cacicada. No sé si, juntament amb la
supressió de TV3, deu entrar dins d’una estratègia de deixar-nos sense mitjans
amb la nostra llengua per temor que acabem sent conscients de la nostra
història i ens acostem més a Catalunya que a la Meseta. Potser. La ideologia
espanyolista està caient en una psicopatologia unitarista, encapçalada pels
mitjans madridistes, El Mundo, La Razón i ABC, a més d’alguns periòdics
digitals o d’alguna TDT de nefasta gestió, que fan feredat. Amb la voluntat de
Catalunya del dret a decidir, estan perdent l’oremus. I potser ho estem pagant
nosaltres com a bocs emissaris perquè ningú no es creu que una RTVV no siga
possible, amb l’excusa demagògica dels 40 milions que, ara, precisament,
necessiten per a sanitat i ensenyament quan portem no sé quants anys amb
barracons… Cert que cal sanejar RTVV, però ja fa anys! No ara que s’han
embutxacat amics i amiguets, directius i enxufats, milions d’euros! (Un altre
dia podem parlar de com s’han carregat les Caixes). Però, què cal fer per a
denunciar tot aquest malbaratament de diners, senyors de l’oposició? Jo
sanejaria els comptes de la Generalitat en quatre dies perquè pogueren eixir
els números. Però els assessors, cotxes oficials, aeroports, concessions a
amics, serveis prescindibles, traques…, això no es toca!
És cert que ara els treballadors de
RTVV demanen perdó per haver-se abaixat els pantalons davant dels directius i
no han informat professionalment. Ningú no sap en una situació així, quan et
jugues el pa de cada dia, què hauries fet. Però potser una dimissió en bloc,
hauria tingut una gran transcendència. Ara, també és cert que entre els
professionals que devien patir en les pròpies carns tal vexació, n’hi havia
d’altres ficats per enxufisme que només es recorden de Santa Bàrbara quan plou
i que devien acatar fidelment les ordres dels directius. Massa anys per a
lamentar-se ara! Però el que cal que ens preguntem és si una RTVV és viable i
necessària per al nostre país. I jo diré que una NOVA RTVV PÚBLICA i AMB
LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ és NECESSÀRIA per a la supervivència del nostre país.
Però, lliure dels polítics. Arribaran a pactar tan altres mires? O la partitocràcia ho farà impossible? També una RTVV que cal fer-la viable, amb una plantilla ajustada. Que el PPCV l'ha doblada per enxufismes i ha balafiat els recursos, que se li’n demanen
comptes. Tot i que tothom sap per a què serveix la justícia en aquest país quan
hi ha els polítics pel mig. Ja fan les lleis perquè puguen escapolir-se’n
mitjançant la manca de transparència o que els delictes prescriguen al cap d’un
temps… Merda de país! Que el PPCV té por que els documents de RTVV arriben al
jutge…, potser ací està la clau de moltes coses… LA CORRUPCIÓ INHERENT A LA
DRETA, el PROPI enriquiment, toques el que toques. I que la nostra llengua i
cultura… LI LA BUFA!
Però també nosaltres, amb els
nostres vots, en som responsables. Ara, si la volem i podem tirar endavant, la cruïlla té una difícil tria si no canviem els nostres paràmetres...
9/11/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada