dissabte, 9 de novembre del 2013

RTVV, EN UNA CRUÏLLA DE DIFÍCIL TRIA…


 Vam rebre la creació de la ràdio i la televisió valenciana amb il·lusió fa ja molts anys. I al principi res no feia preveure com anava a acabar la cosa de malament. Entre programes més o menys populars, potser de barraqueta show, ja que no es podia oblidar l’horta que envolta la ciutat de València, n’hi va haver altres il·lusionants, com la sèrie dels Borja i altres. Però també és cert que no acabaves de veure l’alçada de mires i la professionalitat d’altres mitjans. No sé si per la manca de professionalitat dels directius, posats més per simpaties polítiques, o que no podíem oblidar el nostre caràcter mediterrani i faller… Però al costat teníem un altre mitjà, també de caràcter mediterrani, com era la TV3, i la veritat és que, sentint-ho molt, no hi havia punt de comparació… El programa de Joan Monleón hauria estat impossible a la TV3, per la seua banalitat, tot i que si hi ha un poble amb sentit de l’humor, tot i la fama que tenen, és el català. Si no, recordeu els actuals programes, com Cracòvia i Polònia, actors com Andreu Buenafuente i altres. També des del principi vam entendre que RTVV no complia amb la seua totalitat de ser un mitjà que havia de potenciar la llengua i servir per al redreçament d’aquest país. Ben aviat les pel·lícules van deixar de ser doblades a la nostra llengua i el castellà era la llengua dominant en molts dels seus programes. I molts ens preguntàvem que per a què servia una televisió, sobretot, que no complia amb la seua fi. I preferíem veure TV3, sobretot els partits de futbol i la fórmula1, o sentir les retransmissions de l’ínclit Puyal, cosa que continuem fent. La gent sap distingir entre professionalitat i no. Entre creure’s que estàs escoltant un mitjà que té clar quina és la seua missió a banda de retransmetre un mer partit de futbol o una cursa… O com es fa un debat, com es fa un programa informatiu com 30 minuts…
            La mala llet de Camps de llevar-nos TV3 va fer que haguérem de recórrer a ONO, on es podia veure, o a Internet. Ara, amb les tv noves, ja ve incorporat TV3 internacional per Internet. Cada vegada serà més difícil posar barreres al camp i el ridícul dels polítics serà més i més evident. I la manca de democràcia.
            Però volia parlar de RTVV. L’actitud de Fabra, del PPCV, o de Rajoy, és una cacicada. No sé si, juntament amb la supressió de TV3, deu entrar dins d’una estratègia de deixar-nos sense mitjans amb la nostra llengua per temor que acabem sent conscients de la nostra història i ens acostem més a Catalunya que a la Meseta. Potser. La ideologia espanyolista està caient en una psicopatologia unitarista, encapçalada pels mitjans madridistes, El Mundo, La Razón i ABC, a més d’alguns periòdics digitals o d’alguna TDT de nefasta gestió, que fan feredat. Amb la voluntat de Catalunya del dret a decidir, estan perdent l’oremus. I potser ho estem pagant nosaltres com a bocs emissaris perquè ningú no es creu que una RTVV no siga possible, amb l’excusa demagògica dels 40 milions que, ara, precisament, necessiten per a sanitat i ensenyament quan portem no sé quants anys amb barracons… Cert que cal sanejar RTVV, però ja fa anys! No ara que s’han embutxacat amics i amiguets, directius i enxufats, milions d’euros! (Un altre dia podem parlar de com s’han carregat les Caixes). Però, què cal fer per a denunciar tot aquest malbaratament de diners, senyors de l’oposició? Jo sanejaria els comptes de la Generalitat en quatre dies perquè pogueren eixir els números. Però els assessors, cotxes oficials, aeroports, concessions a amics, serveis prescindibles, traques…, això no es toca!
            És cert que ara els treballadors de RTVV demanen perdó per haver-se abaixat els pantalons davant dels directius i no han informat professionalment. Ningú no sap en una situació així, quan et jugues el pa de cada dia, què hauries fet. Però potser una dimissió en bloc, hauria tingut una gran transcendència. Ara, també és cert que entre els professionals que devien patir en les pròpies carns tal vexació, n’hi havia d’altres ficats per enxufisme que només es recorden de Santa Bàrbara quan plou i que devien acatar fidelment les ordres dels directius. Massa anys per a lamentar-se ara! Però el que cal que ens preguntem és si una RTVV és viable i necessària per al nostre país. I jo diré que una NOVA RTVV PÚBLICA i AMB LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ és NECESSÀRIA per a la supervivència del nostre país. Però, lliure dels polítics. Arribaran a pactar tan altres mires? O la partitocràcia ho farà impossible? També una RTVV que cal fer-la viable, amb una plantilla ajustada. Que el PPCV l'ha doblada per enxufismes i ha balafiat els recursos, que se li’n demanen comptes. Tot i que tothom sap per a què serveix la justícia en aquest país quan hi ha els polítics pel mig. Ja fan les lleis perquè puguen escapolir-se’n mitjançant la manca de transparència o que els delictes prescriguen al cap d’un temps… Merda de país! Que el PPCV té por que els documents de RTVV arriben al jutge…, potser ací està la clau de moltes coses… LA CORRUPCIÓ INHERENT A LA DRETA, el PROPI enriquiment, toques el que toques. I que la nostra llengua i cultura… LI LA BUFA!
            Però també nosaltres, amb els nostres vots, en som responsables. Ara, si la volem i podem tirar endavant, la cruïlla té una difícil tria si no canviem els nostres paràmetres...


9/11/2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada