25è Aniversari d'Edicions Bromera

Qui ho havia de dir! Quan encara Gregal Llibres existia i hi publicàvem un estol de nous autors, vaig sentir parlar que havia nascut una nova editorial anomenada Bromera... Poc després, Gregal va començar a fer aigua, a causa de la mala gestió i de la 'gola' dels seus dirigents, entre els quals hi havia Juan de Dios Leal, que ja es va carregar Prometeo, editorial on va eixir publicada per primera volta Mor una vida, es trencar un amor, l'any 1981.  Aleshores, alguns autors vam començar a mirar cap a Bromera o se'ns va invitar a escriure-hi. Recorde que la meua primera novel·la juvenil va ser El misteriós punyal del pirata, que hi ha tingut molt bona acollida. Després, amb la defunció cantada de Gregal, Bromera es va fer càrrec de reeditar Mor una vida i La màquina infernal, el 1990, si no recorde malament.

Bromera sempre ha estat una editorial transparent i professional, des del principi, quan encara l'editorial era un germen del que és ara i em vaig trobar amb Pep Gregori al seu pis, a Alzira. Ara disposa d'una seu espaiosa i compta amb un bon grapat de treballadors...

I no cal parlar de com ha anat diversificant les seues col·leccions. Des dels més menuts fins als més grans. Tot açò crec que resulta evident i no mereix més reiteració. El que vull ressaltar és com la societat civil, a través dels editors, dels escriptors, dels professors, dels pares/mares que han mostrat consciència de fidelitat a la llengua i cultura del nostre País, han suplit i estan suplint, més encara des que ens mana la dreta política, les deficiències dels polítics que haurien de ser els encarregats de treballar per a recuperar les senyes de la nostra identitat... Perquè si el País Valencià perd allò que el caracteritza, que el diferencia, què tenen els polítics a oferir-nos? La sanitat, l'economia, el medi ambient..., es poden gestionar des d'altres àmbits, com ha passat durant segles, oi que no tan propers als ciutadans, però sí més barats..., ja que, diguem-ho clar: Per a què volem disposar d'autonomia i de parlament si acaben carregant-se les nostres senyes d'identitat? Dins de l'autogovern, on hi havia l'economia, el nostre entorn, i d'altres aspectes socials, ¿no era la llengua i la cultura, la nostra història, allò que bàsicament volíem preservar? Ja que ens costen diners el govern, els parlamentaris, els cotxes oficials, els mòbils sense atur..., que ACOMPLISQUEN LA SEUA FUNCIÓ! Per acabar sent com una Rioja més (i que em perdonen els de la Rioja), per a què volem tanta despesa pública?

Per això, entitats com Bromera, en els seus 25 anys d'existència, i la resta d'entitats, com Escola Valenciana, l'Aepv, Sindicats conscienciats, escriptors, professors, pares i lectors, són, de moment, els motors, la consciència, d'aquest País... Ara cal que s'hi apunten els partits que, tret de Compromís i EUPV, als altres no se'ls veu massa interés, o més bé el contrari...

Endavant, Bromera. Per mil anys més!