dijous, 8 de desembre de 2011

“LA MÀ DE NINGÚ”, DE V. USÓ, METÀFORA DE RABIOSA ACTUALITAT


Vaig acabar de llegir anit, després de sopar, ja que no podia deixar per avui els dos últims capítols que em quedaven, la novel·la de Vicent Usó, La mà de ningú, editada a Proa. Una novel·la que d’avantmà ja recomane de totes totes. La vaig comprar calenteta a la llibreria Argot quan encara no havia estat ni desembalada, com aquell que diu.
No faré cap panegíric de l’escriptor i amic Vicent Usó perquè crec que és de sobra coneguda la seua excel·lent qualitat literària i, en aquesta gran novel·la, ho torna a demostrar. És una novel·la de misteri, d’intriga, potser podríem dir negra, però no és una novel·la  negra al vell estil. Vull dir que a penes si hi ha una mínima intervenció dels clàssics comissaris o inspectors que van investigant i interrogant a tot cristo. No. Vicent ens presenta en el primer capítol el misteri de l’aparició d’una mà enmig del camí d’un bosc, seccionada com emb una serra per davall del colze i, a partir d’ací, en dies alterns als fets, 26 i 25 de novembre, ens va presentant com si no tingueren res a veure, una sèrie de personatges, amb les seues vides respectives que només cap al final de la novel·la aniràs intuint que alguna relació acabaran tenint amb els fets presentats en el primer capítol. I, efectivament, no ens enganya. El granger i excombatent d’Indoxina André Labarbe, el mig tarat Samir Kolici, la malabarista Suzette, també anomenada la Princesse, el metge “altruista” Jacques Papillon o el venedor ambulant de discos Moussa N’Diaye, entre d’altres, ens aniran mostrant una vida independent a Rouen, sobretot, com si res no tingueren a veure amb el cas de la mà trobada…
El lector, ja dic, de sobte es queda una mica perplex en veure que la investigació no segueix els canals clàssics d’una novel·la negra. Però a poc a poc va quedant atrapat per la suau trama i, immillorable prosa, de Vic.ent Usó.
I com he dit, La mà de ningú és una metàfora d’alguns aspectes de la vida actual, sobretot valenciana. No podia ser d’altra manera. De qui és la mà que es fica a la butxaca dels ciutadans per a robar-los la cartera? La mà de C. Fabra a Castelló, evadint impostos; la mà del cas Gúrtel, on n’hi ha una dotzena llarga que ens han ficat la mà als diners públics; la mà que ha descapitalitzat Emarsa; la mà que ha abocat diners públics, sembla, a les arques del pillastre d’Urdangarín; la mà que ha ficat els cinc dits en el cas Brugal; i la mà dels directius de bancs amb pèrdues que, sense vergonya, s’han posat sous i plans de pensions immorals; i la mà de polítics que guanyen més de 150.000 € a l’any amb tants milions de parats; i la mà al cas Calp, i la mà d’Alperi i Castedo…, i moltes mans que ho han fet tan bé que no se’ls pot imputar…
Representa La mà de ningú, la novel·la de Vicent Usó, la mà d’algú d’aquests desaprensius?
Home, no desitge que li tallen la mà a ningú. Però, metafòricament, què voleu que us diga? Algú s’ho mereixeria… I més amunt del colze...


8/12/2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada