UNA SOCIETAT RURAL AMB SARAGÜELLS?, PREGUNTE.

Porte uns dies fet figa. Vull dir que seguisc una rutina que m’agradaria trencar. Estic acostumat a la creació des de fa ja temps, a l’activitat intel·lectual, i no em faig a la idea d’estar aturat. Sí, llig la premsa, m’indigne quan veig que el deute de la Generalitat és de 33.333 milions d'euros (quina xifra més cridanera, pam pam pam…, un tres darrere d’un altre quasi fins a l’infinit si el passàvem a pessetes…); m’indigne en veure que els professors, amb d’altres funcionaris, es veuen obligats a eixir al carrer a  protestar perquè els volen fer pagar els plats trencats; quan la professora que expulsa un alumne per haver retratat l’evidència, que els alumnes s’han de tapar amb mantes per manca de calefacció, no rep cap amonestació o se li demanen explicacions, ja que l’alumne només l’havia penjada al facebook…; quan el director sense feina de l’anaeroport de Castelló continua cobrant, com l’exalcalde Gimeno, sense cap avió que vole ni cap Ciudad de las Lenguas que dirigir; quan les dones continuen caient com mosques per la concepció cristiana que fa de la dona una propietat de l’home

Sort que professors, sanitaris, bombers, llibrers…, han començat a mobilitzar-se, això m’anima, i la defensa de l’escola pública, que el Gürtel ja té la seua pel·lícula, i que el Barça va guanyar ahir al Real Madrid i li va donar una lliçó de futbol, una lliçó de fair-play, mentre que els jugdors del Real van demostrar que continuen jugant com els xiquets, a patades, i l’indesitjable del Pepe fa comèdia i aixafa la mà al bon xic de Messi per impotència, tot un símbol de l’Espanya profunda i reaccionària, de l’Espanya que vol sotmetre a la força a la resta de nacionalitats… (Bé, no sé si me n’he passat, però alguna cosa d’això sembla que hi ha…)

Sort que tinc sobre la taula Jo confesso, del J. Cabré, ara m’ha arribat Senyals de fum, de J. Garí, i en tinc 10 més esperant a ser llegits… I que aquest divendres visitaré alumnes que han llegit obra meua, que divendres 28 Vicent Usó i jo visitarem Gandia, hi parlarem de les nostres novel·les negres, tindrem un canvi d’experiències amb Saforíssims, i potser comence a traure’m de damunt el gebre de l’hivern i m’anime a veure si les idees comencen a fluir i de cara al bon temps, que ara el dia ja allarga, invente noves històries amb nous personatges… Que la veritat siga dita, quan fulleges els diaris, amb tota la tropa de gentola que pul·lula per la nostra societat, i la valenciana en particular, idees per a crear novel·la negra, negríssima, tenebrosa, tenebrosíssima…, no en manquen, mecagondena!, que de vegades alguns (el lector ja sap a qui vull assenyalar) encara estan empenyats que continuem sent una societat rural de saragüells, faixa i navalla empunyada per clavar-la per l’esquena…, mecagondena! Deu ser perquè campe el més malànima i el més corrupte...?, pregunte.

Però no ho hem de permetre!

19(01/2012