dijous, 26 de gener de 2012

M’HE SENTIT FERIT EN LA MEUA INTEL·LIGÈNCIA


És el que més o menys ve a dir José Tomás, el Sastre, en saber el resultat del veredicte del jurat popular. “Este resultado es una ofensa a la inteligencia”. Naturalment, haurem d’afegir, abans que ningú ens culpe d’antidemòcrates, que cal acceptar el veredicte popular. I mentre la fiscalia no decidisca recórrer-lo i tornem a esperar si canvia o no el veredicte… Però respectant el veredicte del jurat popular, no vol dir que no poguem discrepar aquells que hem seguit amb atenció el judici, hem sentit les declaracions d’uns i d’altres i, sobretot, hem sentit les converses entre la trama Gürtel i Camps i Costa. No sóc solament jo el qui al·lucina com el jurat popular assegura que té dubtes que els vestits no es van pagar als dos inculpats per raó del seu càrrec, sinó que, llegint la premsa, el periodista José Antonio Hernández, en el País, diu “En la que yo he estado (en la sala del judici, vol dir), que creo que era la auténtica, había un derroche de pruebas con explícitas grabaciones, clarificadores testimonios e irrefutables documentos incriminatorios. Pocas veces quien les escribe, que ha asistido y cubierto centenares de juicios, había observado la contundencia con que, día tras día, caían fulminados los alegatos de la defensa de Camps.” Jo crec que això és el que havíem pensat la majoria dels que, des d’un punt de vista imparcial, seguíem el judici…
           El fotut del cas és, tot i que Camps i Costa sàpiguen que en el fons han actuat corruptament, si és que tenen un mínim d'ètica, que ara voldran fer-nos creure que ni el Bigotes ni Correa han existit, que no s’han folrat a Costa nostra i que tot el Camps era una Rambla de bitllets on tirar mà… Sort que encara queda el judici pel finançament irregular del PPCV i esperem que hi isca tota la merda, Diuen que l’error del judici és haver-lo separat de la trama Gürtel. Potser. Però qualsevol persona intel·ligent veu amb tanta claredat el tripijoc vergonyós entre el govern de la Generalitat i aquesta trama que resulta sorprenent que algú puga estar tan cec per no veure-hi cap relació… Sorprenent i decebedor…, a no ser que hi haja hagut en el fons altres imponderables que hagen fet caure la balança al costat que no tocava…, perquè conec molta gent que, ni posant-los el bou davant dels nassos, són capaços de veure’l si han decidit que allò és un ou…
            El problema ara li vindrà al mateix PP, el del país i el de l’estat… El problema ara serà per a Alberto Fabra, amb els enemics que té dins del PPCV. Aviat hi veurem una lluita soterrada o a cara de gos a no ser que entre el seny a nivell del PP i s’enduguen a Camps fora d’aquestes terres. Camps és un visionari que ens ha arruïnat. Un il·luminat que es creu que té la veritat absoluta i la gràcia de Déu per a ser governant. Però potser ni ell ni els qui el segueixen vulguen veure aquesta bancarrota perquè ells cobren els seus sous puntualment cada mes. I això ja devia ser prou per a inhabilitar-lo… Però potser vivim en el país de les meravelles i ja se sap que en el país de les meravelles qualsevol prestigitador pot encantar les persones i fer-los creure que els burros volen, que els corruptes són els millors polítics, i els acaben votant i aplaudint… I hi ha tanta gent disposada a a ser víctima dels encanteris!
            Perplex, n’estic!

26/01/2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada