divendres, 3 de febrer de 2012

NO TOTS ELS SANTS SÓN TAN PROTECTORS COM SEMBLA



(Llegiu-lo amb clau d’humor).

Avui a Borriana, i imagine que en altres pobles, celebrem el dia del patró, sant Blai. Patró vol dir, en aquest cas, aquella persona que vigila, té cura, protegeix una vila, una ciutat…, de qualsevol mal, a bé de les persones, de l’agricultura, de la ramaderia o de la pesca, als pobles mariners, o dels artesans, ja que quan se’ls va donar aquest títol, ni hi havia indústria ni turisme… La protecció, en compte d’agençar-se-la majorment les persones, s’encomanava als sants i a les santes que eren asseguts a la dreta de déu pare… I no sempre han complit, aquests missatgers nostrats. Vull dir que han fet el llonguis, exactament com ha fet l’estat, vull dir els nostres polítics, que sovint han mirat cap a una altra banda i ens han deixat amb el cul enlaire…
            Són famoses, a Borriana, les vingudes del nostre cardenal i primat Vicente Enrique Tarancón el dia del sant patró a celebrar la missa, fer la pertinent homilia i presidir la santa processó… I vull dir que són famoses i han quedat en la memòria de la gent perquè, casualment, més d’una vegada va coincidir la seua presència amb l’arribada del més cruel dels freds i es gelava la taronja que quedava pendent de collir, base de l’economia d’aquell temps… Naturalment, la fe del poble en sant Blai era tan gran, que mai se’l culpabilitzava de desprotegir el poble i els seus interessos. Ho pagava el pobre Tarancón, com va pagar els plats trencats durant la transició per part de la ultradreta, i a sant Blai se li continuaven fent els mateixos honors, se li cantaven els gojos i se li feia la novena… Quina sort ser sant! Sempre t’escapes de qualsevol responsabilitat. No els passa igual als polítics. O sí?
            Ho dic perque hem gaudit d’un bon hivern, fins avui, i mira tu quina casualitat, avui que celebrem sant Blai, 3 de febrer, el nostre patró borrianenc, les temperatures han baixant al terme per davall de zero. Sort del cardenal que ja ha mort i no podrà assistir als actes religiosos i no el podra culpabilitzar-ne… Si gela, sant Blai no tindrà la culpa. La tindrà aquesta maleïda ona de fred que ens ve de la Sibèria i ens envien els russos, que per a alguns encara són uns ferotges comunistes i ens volen mal, i encara sort que està sant Blai per intercedir davant de déu i aturar el fred amb la seua capa, que si no encara seria pitjor i podria acabar gelant les pedres! Però ell va ben capat, això, sí.
            Ara alguns dels nostres sants patrons són sant Zapatero, santa Angela Merkel, sant Rajoy, sant Obama… I hi ha ha alguns beatets menors, com sant Camps, sant Fabra, el Carlos, i altres que n’estan fent mèrits. Hem confiat i confiem en ells. Alguns sembla que lluiten per protegir-nos, amb més o menys bona sort; altres, però, han fet com sant Blai, ens han dut el més dur dels freds mentre ells s’han vestit amb capa de llana grossa o s’han quedat amb els diners del plat de missa…
            I és que hi ha sants als que tens una forta devoció però acaben convertint-se en… polítics.
            (Sempre hi ha excepcions, naturalment, com sant Roc, que era tan pobre que els gossos li havien de llepar les ferides per a curar-li-les.)

3/02/2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada