dissabte, 24 de març de 2012

LA DECLARACIÓ BIC INCLOU LA CONSULTA ALS MATEIXOS BOUS?


Tenim una Generalitat molt populista, excessivament demagògica en aquells casos que li interessen i d’on, naturalment, espera arrapar uns quants vots. La seua finalitat no és l’educació del poble, sembla, en allò que li interessa, sinó aprofitar els seus sentiments, per baixos i primaris que siguen i aprofitar-los en contra de les altres opcions polítiques. És el cas del parany, el dels bous de plaça i el dels bous al carrer. La Generalitat està buscant, ara, la possibilitat de declar Bé d’Interés Cultural immaterial la cursa de bous de plaça i els bous al carrer. No cal dir que continua empenyada en legalitzar, en contra de les directrius d’Europa, la caça indiscriminada al parany. I ho justifica, el cas dels bous, que està documentada, la seua exhibició, des del segle XIV i que actualment, set de cada deu dies de l’any, hi ha festejos a més de la meitat dels pobles valencians. O siga, allò que hauria de ser per a fer-s’ho mirar, és motiu de glòria i de justificació…: fer patir els animals.
            Jo entenc que no és el mateix el bou de plaça que el bou al carrer. Jo m’he criat amb els bous al carrer des de menut i amb els bous a la porta de casa perquè era on hi havia el corral provisional quan les festes patronals d’Artana. Que, per cert, era ma mare i les veïnes, que no l‘ajuntament, les que després havien d’afetgegar amb la neteja de la placeta i dels baixos dels panys de les cases… També sé que la llei ha canviat des d’aquells temps en què pegar i punxar un animal ho véiem normal. Ho recorde com en una pel·lícula, les bastonades que rebien els animals per a fer-los eixir a la plaça. Érem uns salvatges, fruit d’una dictadura salvatge. I dic érem, i m’hi incloc, perquè ens mancava la sensibilitat i respecte que hem anat adquirint amb els anys. Com Darwin, entenc que hem d’evolucionar físicament i intel·lectualment. En positiu, és clar, que malament aniríem. Entenc que, amb la nova llei de protecció als animals, fet que no es respecta en totes parts, com sabem, on fan morir el bou a llançades (això sí que són salvatges! Que s’ho facen mirar els darwinistes i els psiquiatres!), alguns defensen els bous al carrer. Caldria discutir-ho en tots els seus aspectes… Però els bous de plaça, on el bou és punxat amb una rella de ferro, banderillat i mort cruelment per estoc…, que vinga déu nostre senyor i que em demostre algú que això siga ‘humà’! Assegura la Generalitat que és ‘tradicional’. També ho era matar la gent al garrot vil, cremar-la a la foguera per heretge i no sé quants altres costums que hem perdut o han quedat legalment abolits per inhumans… Critiquem les lapidacions musulmanes i ens acarnissem sanguinàriament en ple segle XXI contra els bous braus perquè estan ‘criats’ per a aquesta fi!... Si som en part tan cruels com els moros! Què els hem de criticar? És que els animals no senten dolor ni tenen sentiments? Per l’amor de déu!
            Jo demanaria a tots els defensors de la cursa de braus que primerament feren ells de bous… No caldria l’estocada final. Només la rella fins al lleu i deprés un parell de banderilles… Que els consellers Castellanos, Blasco, que el president de les Corts Cotino, per posar uns exemples, que els aficionats més empredreïts…, agafen unes banyes de bou i que isquen al ruedo i es presten a ser rejoneados, que els claven les banderilles i que el torero José Tomàs els faça unes bones passes davant d’un públic enfervorit i que els tallen les orelles i… la cua. Jo hi assistiré. Si després tenen ganes de repetir, poden tirar endavant la llei de BIC de curses de bou de plaça i bous al carrer.
Jo els recolzaré!

Nota. *Pots compartir aquest article on vulgues.

24/03/2012

1 comentari:

  1. A Wert també hi hauria que fer-lo eixir a la plaça, que ara vol subvencionar les corregudes de bous i retransmetre¡ls per rtve.

    ResponElimina