diumenge, 22 d’abril de 2012

DIA DEL LLIBRE, DIA DE SANT JORDI





En L’autobús d’aniràs i no tornaràs, que estrena línia urbana aquell mateix dia, festa de sant Jordi, de la mà del conductor Pere, l’autobús queda sorprés quan, en passar per la Rambla, veu un munt de persones passejant amunt i avall o al voltant d’unes parades. Pregunta a Pere a què es deu tot aquell tràfec de gent, i el conductor li contesta que es deu a la festa de sant Jordi, dia en què se celebra el dia del llibre i de la rosa. L’autobús, que havia quedat captivat per la bellesa d’una xiqueta passatgera, amb un llaç vermell al cap, demana a Pere que baixe i que li compre un llibre i una rosa a la xiqueta. Pere en queda tot astorat, ja que no pot aturar un cotxe de línia capriciosament. Però l’autobús diu que no se’n mourà fins que acomplisca el seu desig. El conductor baixa, compra un llibre i una rosa i, en tornar, l’autobús li mana que ho regale a la xiqueta del llaç vermell…
Pere li posarà a aquell autobús parlant el nom de Jordiet… No podia trobar millor nom.
Si recorde aquesta història és per a introduir la festa que celebrem demà, 23, i perquè aquesta novel·la infantil, premi Vicent Silvestre, m’encanta per la seua senslbilitat. La festa del llibre i de la rosa, exportada actualment a altres països, és, potser, una de les manifestacions més importants de la intel·ligència humana, de la tolerància i de la convivència. Els llibres els escruen, en general, gent culta, intel·ligent, que vol aportar a la comunitat el resultat de les seues experiències, dels seus somnis, de les seues esperances, a través de la prosa, de la poesia, del teatre…, o el resultat dels seus estudis a través de l’assaig. I tot això ho vol compartir. I es fa en un clima de tolerància perquè totes les idees que no són delictives són exposades al públic i cada un tria, també en la llengua que prefereix, les que li són més properes. I potser de la barreja de les diverses idees i de les diverses maneres de veure el món, podem arribar a una convivència pacífica. Talment com ens proposa l’autobús Jordiet, que acaba recollint dins seu un pallasso, a qui salva de la pluja; un captaire que dorm sobre un banc, al qual fa que el conductor li done de menjar i li compre roba nova; o canvia el seu itinerari per portar una xiqueta àrab a ensenyar-li la mar d’aigua perquè ella només ha conegut, al seu país de deserts, la mar d’arena…
El primer que fan les dictadures feixistes, de dretes o d’esquerres, és prohibir, cremar, aquells llibres que són contraris a les seues idees, tancar o afusellar els escriptors que no s’amotllen al seu pensament… D’ací la importància que té el llibre, la llibertat d’expressió i de publicació, i el plaer que hem de sentir a llegir els llibres que ens abellisquen. Que ningú no ens en prive, del plaer de la lectura, de la recreació d’altres mons, de la bellesa expressiva dels poetes, d’un assaig que ens apassione… Déu meu si els polítics i els mercaders de les finances llegiren els grans autors! Potser no tindrien temps de fer tanta demagògia ni d’especular tant! El món aniria molt millor per ell mateix, que el poble és savi… El poble que acostuma a llegir…, és clar.

*Dedicat a Josep Antoni Fluixà, que el dia de sant Jordi és el seu aniversari. Felicitats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada