En L’autobús d’aniràs i no tornaràs, que
estrena línia urbana aquell mateix dia, festa de sant Jordi, de la mà del
conductor Pere, l’autobús queda sorprés quan, en passar per la Rambla, veu un
munt de persones passejant amunt i avall o al voltant d’unes parades. Pregunta
a Pere a què es deu tot aquell tràfec de gent, i el conductor li contesta que
es deu a la festa de sant Jordi, dia en què se celebra el dia del llibre i de
la rosa. L’autobús, que havia quedat captivat per la bellesa d’una xiqueta
passatgera, amb un llaç vermell al cap, demana a Pere que baixe i que li compre
un llibre i una rosa a la xiqueta. Pere en queda tot astorat, ja que no pot
aturar un cotxe de línia capriciosament. Però l’autobús diu que no se’n mourà
fins que acomplisca el seu desig. El conductor baixa, compra un llibre i una
rosa i, en tornar, l’autobús li mana que ho regale a la xiqueta del llaç
vermell…
Pere li
posarà a aquell autobús parlant el nom de Jordiet…
No podia trobar millor nom.
Si recorde
aquesta història és per a introduir la festa que celebrem demà, 23, i perquè
aquesta novel·la infantil, premi Vicent Silvestre, m’encanta per la seua
senslbilitat. La festa del llibre i de la rosa, exportada actualment a altres
països, és, potser, una de les manifestacions més importants de la
intel·ligència humana, de la tolerància i de la convivència. Els llibres els
escruen, en general, gent culta, intel·ligent, que vol aportar a la comunitat
el resultat de les seues experiències, dels seus somnis, de les seues esperances,
a través de la prosa, de la poesia, del teatre…, o el resultat dels seus
estudis a través de l’assaig. I tot això ho vol compartir. I es fa en un clima
de tolerància perquè totes les idees que no són delictives són exposades al públic
i cada un tria, també en la llengua que prefereix, les que li són més properes.
I potser de la barreja de les diverses idees i de les diverses maneres de veure
el món, podem arribar a una convivència pacífica. Talment com ens proposa
l’autobús Jordiet, que acaba recollint dins seu un pallasso, a qui salva de la
pluja; un captaire que dorm sobre un banc, al qual fa que el conductor li done
de menjar i li compre roba nova; o canvia el seu itinerari per portar una
xiqueta àrab a ensenyar-li la mar d’aigua perquè ella només ha conegut, al seu
país de deserts, la mar d’arena…
El primer
que fan les dictadures feixistes, de dretes o d’esquerres, és prohibir, cremar,
aquells llibres que són contraris a les seues idees, tancar o afusellar els
escriptors que no s’amotllen al seu pensament… D’ací la importància que té el
llibre, la llibertat d’expressió i de publicació, i el plaer que hem de sentir
a llegir els llibres que ens abellisquen. Que ningú no ens en prive, del plaer
de la lectura, de la recreació d’altres mons, de la bellesa expressiva dels
poetes, d’un assaig que ens apassione… Déu meu si els polítics i els mercaders
de les finances llegiren els grans autors! Potser no tindrien temps de fer
tanta demagògia ni d’especular tant! El món aniria molt millor per ell mateix,
que el poble és savi… El poble que acostuma a llegir…, és clar.
*Dedicat a Josep Antoni Fluixà, que el dia de
sant Jordi és el seu aniversari. Felicitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada