diumenge, 15 d’abril de 2012

EL BAC DEL REI I LES PORTES TAPIADES


Vaig acabar de llegir fa poc les vora de mil pàgines de la gran novel·la de Jaume Cabré, Jo confesso, i ara estic a punt d’acabar Les temptacions, d’Anna Lis. Us recomane la novel·la de Jaume Cabré si sou amants de la bona literatura i si us ho agafeu amb paciència…, o podeu alternar-la amb les històries més curtes d’Anna, que no deixen de tenir la seua fina ironia…
I mentrestant la vida continua, amb la crisi sempre de fons, que ara se’n va tot a fer punyetes, que ara sembla que s’arregla una miqueta, sempre amb els collons a la gola, tement una debacle o una intervenció exterior…, i va i el rei, fart de la crisi, se’n va a Botsuana o Botswana a caçar elefants, veges tu, amb el pressupost dels nostres diners, no ha tingut una idea millor aquest campechano d’home, jo que el creia més respectuós amb els animals… Home, vosté, senyor rei, com qualsevol ciutadà, pot anar de vacances on li rote, sense haver d’amagar-ho a l’opinió pública, que és qui li les paga, com fan els altres monarques europeus… Però, justament a caçar elefants, amb la sensibilitat que hi ha sobre el tema en una gran part d’aquesta societat hispànica, no és el millor que pot fer, per això han tractat d’ocultar-ho i dir en la nota oficial que es tractava d’un viatge privat…Però el bac i la trencadura del maluc ho ha descober tot.
I mentre vosté es gasta, senyor rei, uns quants milers d’euros del seu pressupost públic en un país llunyà matant elefants, no hi ha diners per a coses més elementals. No cauré en el tòpic de la sanitat, l’educació, la justícia, el dependents… No. No hi ha diners per a la més elemental seguretat ciutadana, veja vosté. Mentre ixen milers de policies i mossos d’esquadra a reprimir manifestacions, no n’hi ha prou per a prevenir que gent sense escrúpols, no vull qualificar-los de necessitats,  entren en habitatges particulars a robar…, habitats o deshabitats. Al terme de Boriana, han fet una malesa en les casetes, alqueries o xalets deshabitats durant l’hivern. Ho han destrossat tot. Portes, finestres, s’han emportat el coure, han usat els llibres per a fer fogueres… I ni la guàrdia civil ni la policia local han pogut parar tal abús ni han pogut desallotjar-los de les propietats privades… Segur, senyor rei, que aquests lladres i usurpadors de la propietat no han posat el nas a la Sarsuela…
A Oliva, he llegit avui, que els propietaris d’aquests locals en zona rural, han hagut de tapiar les portes a fi de dificultar-hi l’entrada… Però, de poc els servirà si aquests amics de la cosa aliena, s’empenyen a entrar-hi… Dues massades, o trenquen la finestra… I, mire, senyor rei, No hi ha prou vigilància per a protegir allò que u s’estima molt, que li costat els seus estalvis per a construir ni hi ha unes lleis protectores d’aquestes propietats eficaces… Supose que si algú entra a ocupar la Sarsuela no caldria anar al jutge a denunciar-lo per a desallotjar-lo ni esperar la seua resolució un mes o un any a fi de fotre-li un bon cop de peu… Estic segur que no hi passaria la nit, i vosté caçant elefants…
Entre el gra al cul que els ha eixit amb el cas Urdangarin, el tret que el seu nét major s’ha disparat al peu, en una edat en què està prohibit l’ús de les armes, ai, ai, Marichalar!, i ara vosté, amb l’edat que té, el seu estat de salut, que ja està vell per a anar a caçar elefants tan lluny…, què vol que li diga. La seua institució se n’està ressistint, fent aigües, i acabarem reclamant la república, l’espanyola o la catalana…, per més campechano que ens resulte… Fins i tot potser que els elefants hi acaben donant el seu vot favorable!

15/04/2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada