ENRIQUE MONSONÍS: EXEMPLE PER A MOLTS POLÍTICS.

ENRIQUE MONSONÍS: EXEMPLE PER A MOLTS POLÍTICS.

DE PREJUDICIS I D’HOMES EXEMPLARS.

            De vegades els que pitjor et coneixen són els teus propis conciutadans. Perquè és on més propens és fer córrer veus interessades, bé benèvoles, si caus en gràcia, o bé malèvoles o tergiversades si caus malament. I confesse que a mi me n’han arribat moltes de les segones sobre el qui va ser president preautonòmic, en primer lloc, i autonòmic finalment. Ell va ser el que va impulsar les transferències des de l’estat al nostre país. Estic parlant d’Enrique Monsonís que va finar fa uns set mesos.

            Unes veus malèvoles asseguraven que s’havia enriquit a causa de les maletes que el FDP alemany ki havia donat per fundar ací el partit demòcrata liberal. Després que si havia comprat terres a Castelló per a impulsar la futura UJI i enriquir-se amb la venda dels terrenys… Etcètera, etcètera… I resulta que quan lliges una breu biografia del contradictori personatge, les coses canvien de daltabaix. Home d’una gran intel·ligència, va treballar des de jove amb una gran voluntat, com a estudiant i, després, com a fundador juntament amb un alemany, d’una empresa d’exportació-importació. Però allò que m’interessa, en els temps que corren és destacar la seua vida espartana…

            Estant a Alemanya, ajuda els immigrants que hi acudeixen de manera desinteressada. Com assessor polític del vicepresident del Govern Abril Martorell, renuncia a cotxe oficial, xofer i secretària i només després de cinc mesos descobreix que el càrrec d’assessor comporta un sou. Ja com a president preautonòmic estableix que els consellers només cobraran un sou independentment dels càrrecs que ostenten. Auster, espartà, renuncia als setze guardaespatles de què disposava el seu antecessor. Com assessor del president de les Corts, Villalba, renuncia a qualsevol remuneració. I en el pla personal, va arribar a sufragar la guarderia infantil Príncep Felip de Borriana… I per als malparlats que l’acusaven de comprar terres per a enriquir-se en la venda dels terrenys per a la futura UJI, va perdonar una important quantitat del preu just que li corresponia per l’expropiació de la finca. Ell, justament, va ser impulsor de la UJI…

            Tots coneixem l’acaparament que alguns polítics fan de càrrecs i de sous sense cap vergonya de predicar moderació i sacrifici (davant la cara astorada dels aturats que no cobren ni subvenció).

            I aquests acaparadors de càrrecs i sous són els que es consideren de cultura cristiana, que ara neguen l’assistència sanitària als més pobres, oblidant que Jesús era als primers que atenia. Neguen l’assistència als depenents, retallen la sanitat i l’educació, mentre ells no es rebaixen els sous, no renuncien a les seues prebendes, ben costoses, nomenen assessors ben remunerats…  La seua endogàmia els converteix en cecs que només es miren el melic i, com Plató assegurava, la realitat exterior és una ombra que no acaben de copsar… Hauria de tornar el mateix jesús, si fóra cert que és allà dalt als cels, i retornara la vista a molts d’aquests cecs que, estan ben farcits, no volen veure la misèria de molts dels nostres conciutadans…

            Haurien de seguir l’exemple del finat Enrique Monsonís, mentre no es demostre el contrari… Austeritat espartana començant per un mateix. Potser aleshores la ciutadania en general ens creuríem que la crisi és general i afecta a tots…

*Enrique Monsonís no va cedir a les pressions que pretenien dur a terme la secessió lingüística.

6/05/2012