diumenge, 13 de maig de 2012

SODOMA, GOMORRA…, I ON SÓN ELS CENT JUSTOS?


            La situació actual m'està fent pensar sovint en Sodoma i Gomorra, situades en un lloc indefinit del Proper o del Mitjà Orient… Alguns han arribat a situar aquests malaurats pobles, víctimes de la ira divina, a prop de la Mar Morta… Bé, tot són especulacions, perquè la Bíblia, que alguns qualifiquen de santa, també és en certs moments, o en molts, molt especulativa. És el cas del diluvi universal, que ens presenta com una actuació divina, clara i directa contra la humanitat. En realitat, aquest relat, que posa en evidència una més de les moltes venjances divines, no era més que una còpia d’una tradició o llegenda mesopotàmica protagonitzada per Gilgamesh, i no responia a altra cosa que a unes pluges excessives que van caure en la conca del Tigris i de l’Èufrates, les quals van causar una ben forta inundació…, local.
            El cas és que segons la tradició bíblica, Sodoma i Gomorra se n’havien passat en excés en les seues llibertats poc ètiques i d'un excés de gaudi sexual, sobretot; pràctica, la segona, que ha estat sempre mal vista per les religions monoteïstes, si més no, si tenen repercussió pública, que tots sabem que no és el mateix predicar que practicar… I els que més prediquen, de vegades, són els qui més se’n passen. I Déu va decidir, després de parlar amb el just Lot, que agafara la família i que pegara a córrer, que anava a descarregar sobre els homosexuals, heterosexuals i bixesuals que se’n passaven de llarg en les seues pràctiques tan plaenteres, tota la seua ira, amb foc, sofre i fum, fins a fer-los desaparèixer de la faç de la terra, amb les ciutats i tot… I Lot li va demanar si no els perdonaria cas de trobar en aquestes ciutats cent justos… Déu es va ablanir per moments i li ho va concedir. Però ni cent, ni cinquanta, ni vint-i-cinc… Lot només va trobar els escassos justos dins de la seua família, veges tu si sodomites i gomorrites estaven corromputs… Allò devia ser una disbauxa contínua. Riu-te tu dels ‘botellons’, dels puticlubs i dels viatges de la gent d’Emarsa amb les traductores romaneses als millors hotels…
            I jo em pregunte, vista la situació general i la nostra, la valenciana, en particular, si Javeh no ha tingut motius per a indignar-se i ha buscat la manera de fer-ho, després d'haver buscat un grapat de justos sense aconseguir-ho. Perquè potser haja estat ell el qui ha punxat la bombolla immobiliària a fi de fer-nos xafar de peus a terra, que ens n’havíem passat amb BMW a gogó, pisos milionaris que no podíem pagar… Però, i si algú trobava CENT JUSTOS, com li va demanar Lot, no ens perdonaria? No ens alçaria el càstig? És clar, que, entre els que manen, o han manat fins ara, quants en trobaríem? Quants en trobaries tu, amic lector? Sobretot en el nostre país? Zaplana? Camps? Olivas? Crespo? C. Fabra? Ripoll? Rus?... Entre aquests no. Els hauríem de buscar en altres àmbits, fora dels àmbits del poder. Entre la gent que treballa honradament, per a ell o pel país, o per tots dos alhora...
            Perquè potser entre els primers, en la seua fugida, si tenen vergonya, que ho dubte, acaben girant el cap com la dona de Lot per veure com han deixat el país, el seu i el nostre, més seu que nostre, sembla, i acaben convertits en… estàtues de sal. Potser que siga així com passaran a la història. Estàtues de sal que la pluja anirà dissolent i només els més vells recordaran el mal que ens han fet, perquè el que és la justícia, la ira de Déu, no crec que arribe a tocar-los, ni el foc ni el sofre… Ni ací ni a l’infern, si és que n’hi ha… Que Rouco Varela els té reservat un seient a la dreta del Pare..., per bons catòlics, com ell...

13/05/2012

Podeu compartir-lo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada