La situació actual m'està fent pensar
sovint en Sodoma i Gomorra, situades en un lloc indefinit del Proper o del
Mitjà Orient… Alguns han arribat a situar aquests malaurats pobles, víctimes de
la ira divina, a prop de la Mar Morta… Bé, tot són especulacions, perquè la
Bíblia, que alguns qualifiquen de santa, també és en certs moments, o en molts,
molt especulativa. És el cas del diluvi universal, que ens presenta com una
actuació divina, clara i directa contra la humanitat. En realitat, aquest relat, que posa en evidència una més de les moltes
venjances divines, no era més que una còpia d’una tradició
o llegenda mesopotàmica protagonitzada per Gilgamesh, i no responia a altra
cosa que a unes pluges excessives que van caure en la conca del Tigris i de
l’Èufrates, les quals van causar una ben forta inundació…, local.
El cas és que segons la tradició
bíblica, Sodoma i Gomorra se n’havien passat en excés en les seues llibertats
poc ètiques i d'un excés de gaudi sexual, sobretot; pràctica, la segona, que ha estat sempre mal vista
per les religions monoteïstes, si més no, si tenen repercussió pública, que tots
sabem que no és el mateix predicar que practicar… I els que més prediquen, de
vegades, són els qui més se’n passen. I Déu va decidir, després de parlar amb
el just Lot, que agafara la família i que pegara a córrer, que anava a
descarregar sobre els homosexuals, heterosexuals i bixesuals que se’n passaven
de llarg en les seues pràctiques tan plaenteres, tota la seua ira, amb foc, sofre i fum, fins
a fer-los desaparèixer de la faç de la terra, amb les ciutats i tot… I Lot li va demanar si no els
perdonaria cas de trobar en aquestes ciutats cent justos… Déu es va ablanir per
moments i li ho va concedir. Però ni cent, ni cinquanta, ni vint-i-cinc… Lot
només va trobar els escassos justos dins de la seua família, veges tu si
sodomites i gomorrites estaven corromputs… Allò devia ser una disbauxa contínua. Riu-te tu dels
‘botellons’, dels puticlubs i dels viatges de la gent d’Emarsa amb les
traductores romaneses als millors hotels…
I jo em pregunte, vista la situació
general i la nostra, la valenciana, en particular, si Javeh no ha tingut motius per a
indignar-se i ha buscat la manera de fer-ho, després d'haver buscat un grapat de justos sense aconseguir-ho.
Perquè potser haja estat ell el qui ha punxat la bombolla immobiliària a fi
de fer-nos xafar de peus a terra, que ens n’havíem passat amb BMW a gogó, pisos
milionaris que no podíem pagar… Però, i si algú trobava CENT JUSTOS, com li va demanar Lot, no
ens perdonaria? No ens alçaria el càstig? És clar, que, entre els que manen, o
han manat fins ara, quants en trobaríem? Quants en trobaries tu, amic lector?
Sobretot en el nostre país? Zaplana? Camps? Olivas? Crespo? C. Fabra? Ripoll?
Rus?... Entre aquests no. Els hauríem de buscar en altres àmbits, fora dels àmbits del poder. Entre la gent que treballa honradament, per a ell o pel país, o per tots dos alhora...
Perquè potser entre els primers, en la seua fugida, si tenen vergonya, que ho dubte, acaben
girant el cap com la dona de Lot per veure com han deixat el país, el seu i el nostre, més seu que
nostre, sembla, i acaben convertits en… estàtues de sal. Potser que siga així
com passaran a la història. Estàtues de sal que la pluja anirà dissolent i
només els més vells recordaran el mal que ens han fet, perquè el que és la
justícia, la ira de Déu, no crec que arribe a tocar-los, ni el foc ni el sofre… Ni
ací ni a l’infern, si és que n’hi ha… Que Rouco Varela els té reservat un seient a la dreta del Pare..., per bons catòlics, com ell...
13/05/2012
Podeu
compartir-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada