És ja una realitat els Sopar Estellés arreu de tot el País
Valencià, des de fa uns anys. I més enguany, Any Estellés. A Borriana, serà ja
el 3r any que celebrarem, divendres proper, el Sopar Estellés, al Port de
Borriana, de la mà de l'ABC - La Canella, amb recital de poemes, a més d’alguna breu introducció sobre l’obra
del poeta. Crec que a càrrer de Josep Palomero si la meua informació no va
errada. L’any passat va anar a càrrec d’Aina Montferrer i fins i tot vam sentir
un poema traduït a l’anglés de la mà d’un professor britànic…
En fi, si parlava d’un pont per unir Estellés amb la societat,
em referia a l’acte que l’associació d’escriptors de les comarques de Castelló
EL PONT, Cooperativa de Lletres va celebrar també divendres passat, dia 20, al
Teatre del Raval, a Castelló, amb el patrocini i organització de l’Ajuntament
de Castelló i de l’AVL. Diversos poetes de les nostres terres van recitar
poemes de l’Estellés, en van cantar Veus Atrevides i Artur Àlvarez, i Miquel
Àngel Prades en va teatralitzar. L’alcalde de Castelló va prometre dedicar una
plaça al ‘poeta del poble’. Veurem que siga de veres…
Estellés, a qui vaig conéixer
personalment, i qui va llegir uns poemes meus quan era cap de redacció de Las
Provincias, allà pels anys setantes, s’ha convertit, gràcies a captar la
sensibilitat de l’ànima humana, en el seu sentit més profund, en l’autèntic
poeta del poble valencià, en el més popular i llegit, si més no, tot i els bons
i grans poetes amb què comptem actualment. Si Ausiàs March és el poeta clàssic
per excel·lència, Estellés és el poeta modern. Canta l’amor des del punt més
sensible però també més salvatge. Canta la mort amb tota la seua crueltat però
també amb naturalitat, sobretot quan imagina la seua pròpia mort… I conta i
canta l’amor i el sentiment per aquesta terra… Crec que ningú no ha gosat
expressar-la tan bé com en aquell ‘Assumiràs la veu d'un poble…’
Estellés diuen que era tímid. Una
mica solitari. La veritat és que a Borriana va vindre algunes voltes. Va estar
al sopar de les Forces de la Cultura, amb Fuster i una vintena d’intel·lectuals
i artistes més de tot el País Valencià, pels anys vuitanta. També va vindre a
recitar poesies. I sí, se’l veia un home tímid, però accessible. I quan agafava
la paraula, de mà dels seus versos, es transformava…
El poble valencià tindrà els seus
defectes i les seues mancances, fruit de tants anys d’alienació, de
castellanització, de despersonalització, arran d’una història que no ens han
deixat fer sinó al pas que ens marcaven. Però quan la gent més conscienciada té
accés a la pròpia història, a la pròpia cultura, sense mitjancers estranys ni
profetes de cap Imperio, i no dic res
si tinguera bons senyors, com deia el
Poema del Mío Cid, resulta un poble ben agraït, reconeixedor dels seus artistes
i escriptors, i dels bons polítics amb peus en la pròpia terra…
Vicent Andrés Estellés n’és el
millor exemple. Ell, amb el mateix Fuster, un dels més grans pensadors actuals,
ens han retornat l’amor i l’estima per la nostra Terra, per la seua Història,
la nostra Llengua, per la nostra Cultura…, sense menysteniment de cap altra
història, cap altra cultura, ni cap altra llengua, perquè precisament els
valencians, com els catalans i mallorquins, en ser terra de pas, com ho han
estat tots els països amb costa, que tenen les fronteres més allà de la mar,
som gent de barreja, i per tant, tolerants, i multiculturals…
Ningú no ens ha de donar lliçons
de tolerància. Justament, els qui més critiquen les nostres polítiques
lingüístiques, perquè ens les voldrien finiquitades, són els que només s’emmirallen
en la seua pròpia llengua i, majoritàriament monolingües, són incapaços d’entendre
la bellesa, i la utilitat, de parlar-ne quantes més millor…
Cada any, recordarem Estellés i
recitarem Assumiràs la veu d'un poble i seràs el teu poble… Serem poble, el nostre poble… Què més
podem fer, si volem viure en comunitat…, servant la nostra identitat, amb coherència i amb tolerància? La tolerància que
molts no entenen si no és la ‘seua pròpia’…
- No hi havia a València dos amants com nosaltres.
- Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
- Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
- Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses...
23/09/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada