diumenge, 16 d’octubre de 2011

EL PLAER D’UN BON DESDEJUNI


Ja vaig advertir que el meu bloc havia de ser personal i variat. I, si pot ser, breu. Tenia intenció de parlar d’algun tema més seriós. Com les manifestacions que ahir van protagonitzar a tot el món els Indignats. I el poc ressò que tenen les seues protestes dins l’endogàmia partidista… Però ja  tindrem temps per a tornar sobre el tema, que la indignació va per a llarg. I és que avui he afegit al meu desdejuni una fruita que m’agrada, però que menge o bé sola entre àpats o com a postre. Em referisc a la fruita del fred, la xiri muya dels quètxues, o xirimoia. Ja qui quan es lleva de llit es menjaria un bou i hi ha qui a penes si li entra un cafè… Hi ha qui necessita, per tant, un bon esmorzar, amb una bona berena, unes olives, o una tomata oberta amanida amb un bon raig d’oli d’oliva…, i una cervesa fresca o, si s’ho estima, amb un bon got de vi, del país, si pot ser…, o uns ous fregits, amb un tros de cansalada viadeta…
Jo no sóc d’aquests, tot i que alguna vegada m’abelleix una bereneta amb tonyina de llauna, unes olives farcides o trencades i un got de vi o una cervesa fresca… Però molt de tant en tant, quan me n’entra el deler… Jo sóc dels d’entremig. Com que ja tinc la meua edat i no faig exercici físic, em conforme amb poca cosa. Des que van obrir una fleca al costat de casa, la meua dona em compra primets amb nous i panses. Ben carregats de nous i de panses. I acompanye el mig primet amb una tassa de te roig. Diuen que la rebosteria industrial és dolenta, però el te és bo per a reduir el greix, que no me’n sobra, que les nous són bones per a treure el colesterol dolent i que les panses de moscatell, oh, delícies dels déus!, són energètiques. Jo no patisc de colesterol, per tant em puc permetre mig primet amb nous i panses. Però, a banda de les característiques nutritives de cada aliment, està el sabor. Qui pot negar la bondat del primet, el bon sabor de les nous i la dolçor de les panses? I un bon te roig amb una culleradeta de mel d’Eslida, d’alzina, de bruc, de flor de taronger…,  que no siga, el te, de sobret de marques baratetes?
Si a més, un dia ho acompanyes amb un got de suc de taronja, de la terra, si pot ser, o, per trencar la rutina, compres unes xirimoies, pinyoludes, què li anem a fer, en el seu punt de dolçor, i abans d’encetar el primet n’encetes una i la saboreges com un tast dels déus, com deia l’Estellés, quan alçava la pebrera torrada enlaire i la contemplava rajant oli d’oliva, pots arribar, quan encara encetes el dia, a l’orgasme…
Després tot va cara a l’aire…


16/10/2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada