Cada dia el gènere humà em sorprèn més a nivell individual. Ja he dit més d’una vegada allò que l’epítet homo sapiens ens ve gran, de vegades. Si més no, a una part de gent. O a algun aspecte de les nostres relacions amb el medi. Perquè potser siguem intel·ligents per a un aspecte de la vida i no per a un altre. No és que jo me l’aplique i el negue a eixa part, tan excels qualificatiu. Han de ser les persones amb les que habitualment em relacione les que m’han d’aplicar o no l’epítet. Si és per a tots els aspectes de les meues relacions amb el medi o només a algun en concret. I, per la mateixa raó, el puc aplicar als que m’envolten en aquells aspectes que considere oportú, segons, sempre, sota el meu punt de vista personal…
Dic tot aquest romanç introductori, i perdoneu-me, perquè, sí, estic sorprès quan la gent sol parlar d’aspectes que no coneix bé o de política, sobretot, i jutjar les actuacions dels partits en general o d’alguns polítics en particular. I és ací quan comencen a aparèixer pirates pertot arreu. Vull dir que hi ha qui es tapa l’ull esquerre i només veu bé les actuacions del(s) partit(s) de dreta o es tapa l’ull dret i només veu bé les actuacions del(s) partit(s) d’esquerra. Però us diré un secret a veus, que ve corroborat per la meua experiència. La gent que podem qualificar de sincerament progressista sol ser més crítica i admet els errors dels partits d’esquerra… Però, ai, la gent que és de dreta visceral! És inútil que aporteu dades i més dades sobre la corrupció que salta cada dia a la premsa! Tot és una calúmnia de la premsa esquerrana, això no té importància, els altres encara n’han fet més…, quan no involucren el PSOE en connivència amb ETA i altres maldats que produeixen vergonya aliena…
Concretant, que per això m’he decidit a escriure aquest article. Avui els contertulis han afirmat ben convençuts que la bancarrota del govern del PPCV no és perquè hagen balafiat els diners amb Gürtels, Papes, Canal9, empreses amb cent forats, F1, la Ciutat de les Arts i cent malbarataments més personals, no! Que va! La culpa és només del govern central perquè ‘no els ha parat els peus!’... Com tot el show vergonyós i gens ètic de diners embutxacats per certs directius de les caixes és només culpa del president del Banc Central Espanyol, que no els ha supervisat, i no dels governs autonòmics que han comès el mateix error, ja que en tenen competència…
Em pregunte què passa en la ment humana per a ser tan acrítica, tan fanàtica, quan la nostra característica és precisament discernir els fets, acceptar evidències… És clar, durant temps hem cregut que el sol girava al voltant de la terra, que els morts poden ressuscitar al cap de tres dies i pujar al cel en vida i viure eternament joves en un lloc de l’espai, no se sap on, sense cap explicació científica ni racional… Tampoc no és d’estranyar, doncs, que, quan es pren la política partidista amb una actitud acrítica, com una religió, el fanatisme no és tan anormal i es pot acabar disfressant la realitat a la nostra convinença, com voldríem que fóra… I ací rau el problema. Creem un ideal mancat de realisme. I això es pot disfressar de fanatisme i acabar en feixisme intolerant. Tot el que no s’assembla a l’ideal prefabricat, llavors, és condemnable… Un perill. I ja sabem com es pot acabar.
19/10/2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada