MASSA DOLOR PER A TAN POCA PESQUERA

No vull passar per alt l’anunci d’ETA sense deixar el meu comentari personal en aquest bloc. I és que ens trobem davant d’un anunci d’una gran transcendència, ja que el terrorisme d’ETA ens ha acompanyat malauradament durant una gran part de la nostra vida. No sé si les dictadures mereixen una resposta violenta com la que elles provoquen. Si una alliberació nacional ha de passar per l’ús de les armes. En tenim exemples ben diferents. Per una banda, el pacifisme de Gandhi, i per una altra, les lluites armades de l’IRA, d’ETA i, recentment, l’alçament armat del poble libi contra Gaddafi, que finalment ha caigut víctima de la seua megalomania… Potser cada cas comporte una reacció. No és el mateix que Gandhi s’enfrontara a un govern civilitzat i democràtic, com el britànic, que enfrontar-se a un dictador com Gaddafi… Però estàvem parlant d’ETA. Potser molts van veure amb bons ulls el començament de la lluita armada de la banda terrorista quan ho va fer contra la dictadura franquista. Molta gent estava en lluita contra tan abominable dictadura, la més cruel de la història hispànica. Tampoc no seré jo qui defense cap mort, tot i la dictadura perquè els qui morien no eren més que persones que miraven de guanyar-se la vida, sobretot els membres de la Guàrdia Civil, tot i que el zel els fera passar-se’n en la col·laboració a la repressió franquista… L’assassinat és una cosa molt seriosa. I el règim franquista no mereixia cap consideració. Però potser ETA es va equivocar quan, després de la mort del dictador, vam acordar viure en democràcia, tot i que no acabara complaent a tots. ETA va posar en perill la democràcia, i tots sabem com la gasten els ‘salvapàtries’ estil Milans del Bosch o Tejero, de trista memòria. Els que tenim un pensament ‘nacionalista’, per entendre’ns, no acabem d’estar satisfets completament amb l’actual democràcia. Tot i que, des del Decret de Nova Planta, és el moment en què tenim majors garanties d’exercir les nostres llibertats nacionals i no sempre és culpa de l’estat, sinó de la pròpia desídia, no avançar més en el camí nacional, que tots sabem que el poble valencià té un gran nivell de ‘botiflers’ que empenten en sentit contrari… Deia que va ser un error d’ETA, com va fer el sector políticomilitar, de no deixar les armes en el moment just. Perquè, arribats en aquest moment, després de més de 850 morts a les esquenes, de tots els patiments passats, de tots els presos que hi ha, què n’ha tret, ETA? Doncs, de tots els seus propòsits, i el de fer una Euskalherria era el més important, no res… I és que davant d’un estat democràtic la millor arma és la democràcia, la llibertat d’eixir al carrer a reclamar, de fundar partits que lluiten pels fins a aconseguir, com finalment ha reconegut l’esquerra abertzale, i deixar els morts, els assassinats, que ens retrotrauen a èpoques passades on la vida no tenia importància. La vida és el dret que té tota persona i ningú en té a privar-li’l. Si el País basc pot començar a viure en pau, sense guardaespatlles i assenta les seues reivindicacions democràticament, reivindicacions que compartisc i respecte, és una gran notícia. La vida triomfa sobre la mort. Les dictadures estan sucumbint a la democràcia. I les llibertats nacionals, les basques, podran avançar amb més raó perquè ningú no les podrà acusar de valdre’s dels morts… Crec que Catalunya ha sabut donar un bon exemple en aquest sentit després del trist espectacle de la minoritària Terra Lliure. Però no oblidem que al País Valencià també hem patit el terrorisme de mans dels sectors més 'blavers', que mai han demanat perdó ni a Joan Fuster, ni a la Llibreria 3i4, ni a Sanchis Guarner, que ara es compleix el centenari del seu naixement sense que el Govern Valencià se'n recorde... També hem tingut, doncs, terroristes al nostre país que anaven a per totes i encara no han parat de deixar la seua empremta en parets i locals...
De bojos i de fanàtics, sempre en tindrem.

Crec que és el seny i la raó el que ha de guiar les persones… L'humanisme ben entès.

21/10/2011