dimecres, 16 de novembre de 2011

ALBERTO FABRA, UN FRAU?



Avui m’he alçat tranquil, com la majoria de dies, tot i que encara em queda en la geniva dreta, la de baix, una petita punxadeta de fons a causa de la intervenció que hi vaig tenir fa dos dies… Però de vegades ls circumstàncies, la relació amb la gent, trenca aquesta tranquil·litat i em produeix agror de ventre
Jo havia confiat ‘moderadament’ amb l’entrada del president A. Fabra en el govern de la Generalitat. Pensava que duia noves maneres d’actuar, més racionals, a fi d’afrontar una sèrie de problemes greus que ens havia deixat l’anterior president Camps, o Kampfs, com l’anomene en la meua novel·la negra. Problemes en tots els aspectes: socials, econòmics, medioambienals…, alguns causats per la crisi i d’altres pel (des)govern histèric o neuròtic de l’anterior president (que sembla que hagen fet desaparèixer per art de màgia entre una fumaguera densa…) Però A. Fabra comença a donar proves que tot acabarà sent un frau. Vol posar la dona en el seu lloc tradicional i reaccionari, “para mantener la casa limpia”, retalla prestacions socials a través del Servef, en retalla als dependents, deixa de construir hospitals, escoles públiques, mentre ragala terrenys per a les escoles privades, retalla en Sanitat…, però, mira quina casualitat, les augmenta a la nefasta Ciutat de la Llum, a la Ciutat de les Arts i les Ciències, subvenciona el Circuit del Motor… O siga, que continua si fa no fa amb el mateix missatge que Camps: quatre peles per als serveis socials, sanitaris i educatius i aboquem el sac en tota la parafernàlia de luxes, tot i que perdem diners, que primer és la façana, tot i que la casa per dins estiga per agranar… I moltes obres del Plan Confianza sense acabar per manca de pagament… Quina improvisació i quina vergonya!
I la inversió per a crear economia productiva?... Què?... Què és això?
De moliner fugiràs i de lladre no t’escaparàs… Hi ha unacrisi, sí, però els presupostos han d’anar dirigits per a pal·liar els més desvalguts, per a potenciar l’educació que és una gran inversió, no deixar la sanitat en mans privades, en deixar els grans fastos que damunt perden diners i… a invertir en economia productiva tot invertint en ciència i en obra pública…
Alberto Fabra, un frau?
Jutge vostè mateix, amic lector.
Aah! I si no he nomenat la seua voluntat de retornar-nos la TV3 no és perquè jo me n’haja oblidat, de la seua promesa… Crec que és ell qui se’n deu haver oblidat. Què li anem a fer. Tenim el país que la majoria vol… Tot i que la minoria no hem de defallir. Cal saber a qui hem de votar.

16/11/2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada