“ÁTATE BIEN LOS MACHOS, MARIANO”. I, NOSALTRES, QUÈ?

 Doncs. Bé, ja han passat les eleccions i crec que ningú no se n’ha sorprés dels resultats. El PP ha agranat, el PSOE ha caigut en picat i, fins i tot COMPROMÍS - EQUO ha aconseguit l’escó que les enquestes li donaven. Tots hem rspirat profundament perquè només teníem ganes que passara el turment del dia de les votades. Perquè el que volem és que algú pose la mà a l’arada, o a l’aladre, i comence a solcar per a poder sembrar i collir bona fruita. Perquè la situació està que fa feredat i no en sabem de la missa la meitat, com ja vaig dir en un article passat. I no la sabem perquè els polítics responsables en l’amaguen, és clar.

Tot i que hi ha coses que no s’entenen. Com és el cas del nostre país, que frega la bancarrota, amb els deutes que li ixen per totes les butxaques, a causa del balafiament dels anys passats, de l’època de Zaplana i de Camps, i que la majoria dels ciutadans, potser que també els creditors?, han votat el PPCV… És com posar la confiança en el lladre que t’acaba de robar la cartera… En fi… Espere que el cas valencià no siga cap exemple per a Mariano.

I com va dir un contertuli, en fer-se palesa la victòria del candidat popular, “Átate bien los machos, Mariano”. Perquè la que se li espera –o la que se’ns espera-, resultarà ben difícil de lidiar, tan dependents dels mercats financers –gent sense ‘anima-, i de les decisions que prenguen La Merkel i El Sarkozy… Poca autonomia va a tindre Mariano. Quatre detalls que, imagine, cauran sobre els més desgraciats: els treballadors, la sanitat, l’educació, els dependents, els creditors i els autònoms que veuran que les seues factures s’eternitzen als calaixos… Imagine que Alberto Fabra maleïra ‘en la intimitat’ Camps. I que Mariano maleïrà en més d’una ocasió, quant més temps passe més, haver-se ficat en aquest ball. Voldria fer moltes coses i no podrà. Com suprimir diputacions, parlaments autonòmics, que deu considerar inútils. Tot i que no li falte un poc de raó, perquè…, per a què necessitava la Rioja o Cantabria l’autonomia? Siguem sincers. El cafè per a tots va ser un error. I una despesa inútil. Només les autonomies estaven justificades per a les nacionalitats que no ens véiem representades ni defensades des de Madrid.

Mariano, "átate los machos", que açò va per a llarg i et desitge que l’encertes, que crees llocs de treball, pel bé de tots, que no et poses massa a retallar a les nacionalitats els seus drets, que aprimes l'administració central i reduïsques tanta parafernàlia, que convertisques el PP en una dreta moderna i que tothom poguem viure a gust, que massa motius tenim per a voler marxar quan es desferma la pesta… blava.

Jo, mentrestant, he acabat de llegir El bes de l'aigua, d'Elvira Cambrils, editada a el Bullent, com us vaig dir. I us el recomane de totes totes. Elvira escriu amb una sensibilitat que només algunes dones poden fer la història de la feminista, durant la preguerra civil, Maria Cambrils, i tot el món d'ebullició que envoltava aquells temps, tant per l'idealisme de l'esquerra com pel reaccionarisme de la dreta. Tot vist des d'una història paral·lela actual. Aquestes lectures ens enriqueixen i ens sostrauen, tot i que siga per moments, d'una política o d'uns polítics que ens agradaria que miraren més pel bé públic.

*Podeu reproduir aquests articles.