diumenge, 27 de novembre de 2011

ENRIC VALOR FOR EVER…


No sé si Enric Valor és més conegut per les seues Rondalles o per la seua vessant novel·lística. He llegit moltes de les seues rondalles i he llegit L’ambició d’Aleix, que va publicar Gregall llibres, no sé si encara en la versió retallada pel franquisme o ja sencera. També he llegit el seu admirable treball en Sense la terra promesa. Un món que resulta actual i antic, del País Valencià rural, amb sabor a terra, a flors aromàtiques de muntanya, ametllers, oliveres i garrofers, però també a molta suor i patiment.
Imagine que entre la població en general i entre la xicalla en particular el mestre Enric Valor és conegut per la seua rondallística. Molt ben editada per Gregal en un primer moment, després pel Bullent i altres editorials. És una bona obra que tot el món vol(dria) tenir com a fons literari. Jo m’he divertit molt llegint les seues rondalles i, sobretot, he admirat la seua riquesa lingüística i el treball acurat en la seua narració.
Però el que potser mai Enric Valor no havia imaginat és que onze anys després de la seua mort, algunes de les seues rondalles acabarien traduint-se a unes quantes llengües europees molt importants, com l’anglès, el francès, el polonès, el rus, l’alemany, o el grec a més d’estar ja traduït al castellà. Esclafamuntanyes es convertirà en Squashingmountains en anglès o en Berzertrampler en alemany. No m’ho demaneu en rus ni encara menys en polonès o grec que em posareu en un compromís…
És fantàstic, doncs, que una literatura tan assentada en la nostra terra, tot i que sempre hi ha en la fantasia un substrat imaginari universal, arribe a cultures tan importants com les assenyalades tot i alguna dificultat, com per exemple, que la traductora a l’alemany s’haja hagut de desplaçar a Alemanya per haver d’esbrinar quin nom podien tindre algunes de les nostres eines agrícoles tan pròpies, potser, de la nostra cultura…
Haurem, doncs, que alegrar-nos-en i reconèixer que mai no és tarda si la collita és bona. I la del mestre Enric Valor, tant en la seua novel·lística com en la seua rondallística ens ha donar una lliçó d’imaginació i de bon fer. En aquesta última ha rescatat de la memòria dels temps, a punt de desaparèixer, una cultura i unes històries que no tenen preu…
Us invite a repassar algunes de les seues rondalles. Jo també pense fer-ho en honor al centenari del seu naixement i… perquè paga la pena.


27/11/2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada