dimecres, 2 de novembre de 2011

ENTRE LA IGNORÀNCIA I VOLER MATAR EL PARE

Ja sé que ens preocupa més l’atur, l’economia personal i europea… Quan tot semblava ben encaminat, ha arribat Papandreu i, com un porc en un favar, amb la pretensió del referèndum, ho ha llançat tot a can Roc… I no sé com acabarem, que massa voltes li estem pegant al nano, o a l’euro, i amb l’economia, i el pa de cada dia, no val a jugar-hi ni a badar. Aquesta crisi que molts no hem provocat, ja dura massa i no es veu el túnel d’eixida. Mane qui mane.
Però fa dies que us volia parlar d’una altra qüestió que, no sé si directament o indirectament, ens afecta als valencians i a la nostra economia. Diuen que un poble amb sentit de poble està més unit quan van mal dades. Que es provoca un fil de solidaritat, una sobrecàrrega d’energia, una bona dosi d’imaginació… I resulta que tots aquests elements no els trobe en aquest país que tant estimem…, alguns. Com he dit aquests dies arrere, el malbaratament dels nostres diners en fastuosistats ha provocat un empobriment, un excés de despeses que ara no podem cobrir i que ens farien falta per a menesters més productius i solidaris. L’energia no la veig en una població amb un atur de més del 22%. Què pot fer un aturat? I si algú vol mamprendre alguna activitat, els crèdits estan tancats. La imaginació dels governants no acaba d’enllestir l’estalvi i la creació de riquesa pels camins que pertoca, amb un excés de funcionaris, sobresous i altres despeses inútils. I si a més hi adjuntem tres característiques més que patim alguns valencians –un bon nombre, diria jo-, les esperances de futur com a país són minses.
I quines són aquestes tres característiques negatives?, preguntareu.
En primer lloc, la nostra ignorància històrica i cultural que ens fa acceptar un espanyolisme exacerbat i una llengua dominant com preexistents des de la creació del món. No cal ja parlar de les pseudoteories blaveres que alguns accepten com a dogma de fe sobre l’origen de la llengua i la nostra història deslligada de la corona catalanoaragonesa… En segon lloc, segons Freud, la voluntat de matar el pare. D’ací prové tot l’anticatalanisme ja que no s’accepta que els nostres orígens lingüistics, històrics i culturals provenen dels que van colonitzar l’antic Regne de València, en la seua majoria catalans. És el que també es coneix com criollisme. I, en tercer lloc, la síndrome d’Estocolm, o siga, aquelles persones segrestades que acaben enamorant-se del segrestador o del botxí… En aquest cas, conjuntament amb la ignorància de què parlava, una majoria de valencians han acceptat el domini castellà, amb llengua i cultura, justament dels que ens han espoliat culturalment, lingüisticament, econòmicament i s’han enriquit a costa dels països que més hem bregat econòmicament…
Tot açò de què us parle, està ben estudiat per gent més entesa que no jo. En diuen autoodi. Però davant de tantes persones amb les que parle i manifesten seguit seguit aquests símptomes, no me’n podia callar… Ara, cada u dels que em llegiu, reflexioneu i decidiu de quin costat voleu estar…
*Podeu enviar aquest article als qui considereu oportú. Les bones “ànimes”, que recordem en un dia com avui, uns ho agrairan.
2/11/2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada