dissabte, 17 de desembre del 2011

UNES FESTES RUTINÀRIES I SENSE SENTIT? VOSALTRES DIREU...


 La veritat és que estic fet un marejol. Per una banda, tinc sobre la prestatgeria Jo confesso, de Jaume Cabré. L’agafe, el sospese, mire el gruix i el miler de pàgines i m’ho repense. El torne a deixar sobre la prestatgeria amb una carassa de boca. Cal agafar-s’ho amb temps, m’excuse. I és que per l’altra banda, amb tot el judici a Kampfs i LaCoste, que fins i tot te’l passen en diferit, el temps se’n va en un tres i no res i el dia es fa curt, curt… I la novel·la del Jaume Cabré m’ho agafe amb paciència, sabent que a no tardar gens m’hauré de decidir a obrir-la per la primera pàgina i, aleshores, ja no hi haurà més solució que seguir-la i acabar-la…
Potser en acabar festes? Perquè ara vénen un seguit de festes, tot i que Nadal i Cap d’Any cauen en diumenge i Sant Esteve, en molts pobles, ja no el celebren, pobre, que les coses ja no són com abans, que els sants estan perdent influència… Nadal, Cap d’any, Reis… Festes tradicionals, això, sí, però que tret que algunes persones encara continuen anant als oficis religiosos, una majoria s’ho ha agafat com a festes de consum, tot i que ara no estan les coses per a tirar els mobles per la finestra… Però, quants continuen (o continuem) anant a la tradicional Missa del Gall? Quatre gats. (Home, direu, precisament quatre gats? Mira que es poden menjar el gall i quedar-se sense missa… També teniu raó).
Així i tot, els oficis religiosos sempre m’han resultat rutinaris (fins que vaig deixar d’anar-hi), molt protocolaris, avorrits, lluny dels actes religiosos tan divertits i mogudets d’algunes sectes adventistes o qui siga, amb cants i balls rítmics… La religió s’ha revestit sempre de tant de transcendentalisme, com si Déu fóra un ser avorrit, que al final la joventut ha acabat fugint-ne. A banda de cent raons més…
Perquè la religió, tal com l’entenem, no ens obliga a cap compromís. Vas a missa, combregues, et confesses si creus que has pecat (i pots tornar a pecar cent vegades més) i, una volta fora del temple, no t’obliga a ser solidari ni a ser ètic, si no, mireu a Kampfs, a qui diuen ‘el curita’, que després ha balafiat els nostres diners sense cap escrúpol (no ho considera pecat) i haurà anat a combregar… Diuen que els protestants són més conseqüents amb la moral pública… No ho sé.   
Direu, estàs enderrocador, noi. No. Voldria que fórem conseqüents. Si la nit de Nadal ens desitgem pau, per què acabem estant sempre com en peu de guerra? O l’endemà de Cap d’any, que ens desitgem any nou, vida nova, per què al cap de dos dies ja no ens en recordem i seguim amb els mateixos tics i defectes? No són uns desitjos o unes promeses rutinaris i banals?
            En fi, que els Reis, a més dels regals materials, ens porten una mica de reflexió, d’autenticitat. El que tracte de dir-vos, amics, a més de felicitar-vos les festes, és que no passen rutinàriament, sinó que ens ajuden a ser millors i més conseqüents. Que la rutina de les festes religioses no cale en la nostra rutina.
            Jo afrontaré aviat, amb decisió, la lectura de Jo confesso, tot i la seua gruixudesa, perquè sé que el seu contingut m’ajudará a reflexionar i em farà gaudir d’una bona lectura…

            BONES FESTES I FELIÇ ANY NOU!


17/12/2011

1 comentari:

  1. Totalment d'acord, Joan, tothom va a la seua "bola", les institucions també (religioses, civils i militars) i manca la reflexió teòrica i el compromís pràctic pertot arreu.

    ResponElimina