dijous, 12 de gener del 2012

EL GRAN EXEMPLE DE LA SOCIETAT CIVIL



Amic@s, ja fa uns dies que hem entrat en any nou, ens hem desitjat bon any i hem fet grans promeses de millorar… Però cada volta tinc més clar que el ritme de la vida i les acotacions temporals que li posem, no serveixen més que per a orientar-nos en el pas del temps. Sí, fa dos anys d’això…, Fa tres setmanes, o va ser l’any 1990… I res més. Perquè, a onze dies de l’estrena del nou any, que sembla que serà tan o més dolent del que hem deixat enrere, tot continua igual… O pitjor. Ja que alguns ens havíem fiat de les expectatives d’un nou govern que potser posaria una mica d’ordre en un futur millorable. Però sembla que no es comencen a fer les coses bé. De moment, han mentit i han estripat les seues promeses electorals en base al fet que desconeixien la realitat del país. Mentida! Ells, millor que ningú, coneixien la realitat del deute de les comunitats on estaven governant que, sembla, s’enduen la major quantitat del deute. Comencen a tergiversar la veritat... I han carregat sobre l’esquena dels contribuents el seu malbaratament, la seua corrupció i les seues obres faraòniques i inútils. És que no hi haurà cap llei que impedisca aquestes actuacions irresponsables i en demane compte?
El nostre País, fa aigua per tots els forats, com aigua en cistella…, o quasi. Perquè sí que té diners per a pagar 300.000€ al mes en sous i despeses de l’aeroport (o hauríem de dir anaeroport) de Castelló, on els avions no es veuen arribar ni de lluny…, a pagar sous de la Ciudad de las Lenguas, on en anys no hi ha ni els fonaments, i altres perles que els llestos lectors coneixeran millor que jo… Mentre no hi ha diners per a interins, sanitat, farmacèutics, autònoms, proveïdors ni per als investigadors del Príncep Felip de València…
I ací és on jo volia arribar, amics.
Perquè tots coneixeu casos en què els afligits pares, davant les greus malalties que han patit alguns dels seus fills, i davant la impossibilitat de pagar-se un bon tractament perquè no entrava dins de la SS, han recaptat pel seu compte diners de manera heroica. I és el cas ara de la mare d’una filla que patia diabetes que ha donat un gran exemple als nostres dirigents polítics. Un gran exemple de la societat civil. Mentre es paguen els 300.000€ mensuals a un anaeroport, a una aCiudad de las Lenguas, es tiren fora de la investigació, que crea riquesa real, un centenar llarg d’investigadors per manca de diners… I una mare, voluntariosa, que s’estima la seua filla per dalt de tot, recaba 7.000€ i aconsegueix que una investigadora que havia estat acomiadada del Príncep Felip, hi puga tornar a continuar la investigació sobre la diabetes que estava duent a terme…
I és que de vegades els grans polítics estan entre el poble, o són gent del poble…, que s’estimen el poble.
Quina gran lliçó! Que n’aprenguin!

12/01/2012.


1 comentari:

  1. I així és Joan; aquesta notícia m'ha fet pensar com tu has dit i pensat en veu alta; la llista la podríem fer molt més llarga.

    ResponElimina