ELS ESQUIROLS PODEN TRAVESSAR LA PENÍNSULA SALTANT DE ‘GILIPOLLA EN GIL-I-POLLA’

Avui no estava jo massa d’humor per a fer el meu article setmanal. En veure la premsa, amb tantes idees propícies a agafar la depressió, m’he sentit també deprimit. Fins i tot el govern català amenaça de suprimir a primer de maig la transmissió del canal internacional de la TV3 que és el que jo agafe a través d’ONO. I açò és molt greu. Haurem d’alçar la nostra veu, eixir al carrer si cal… Però amb totes aquestes, mirant el facebook, he llegit una nota del cèlebre poeta castellonenc Antoni Albalat, que mai no saps per on t’ha d’eixir, que assegurava que un esquirol hui en dia pot travessar la península ibèrica anant de ‘gilipolla en gilipolla’… I m’ha fet tanta gràcia, que m’he posat a riure, m’ha tret el malhumor…, i he recordat l’escriptor grec Heròdot, si no recorde malament, en què assegurava que un esquirol podia travessar dita peníncula saltant d’arbre en arbre a causa dels seus abundants boscos.         He dit que m’ha tret el malhumor de veure els joves forçats a eixir al carrer a demanar un ensenyament públic i de qualitat, que veuen el futur negre-negre i, com es llegia en una pancarta, sense treball, sense futur, sense casa…, i, naturalment, quan u pensa que no aconseguirà un treball ni una casa digna on viure, tampoc no pensa a formar una família, a tindre un amor estable… Són tantes i tantes coses quan veus que s’ensorra el futur que la veritat no sé com acabarem perquè els polítics europeus no veuen, o no s’esforcen a veure, una altra eixida que no siga la reducció dels presupostos, la reforma laboral en contra dels treballadors i la reducció, en conseqüència, dels llocs de treball… He d’admetre que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats. Però ens havien posat, uns i altres, els bancs i l’estat, el caramel·let davant la boca i llépols com som a veure qui no se sentia temptat a xuclar-lo… I ara volen que ens empassem cicuta…

            Diuen que una exministra, socialista, cobra 20.000€ al mes, no sé si nets o bruts. Tant em fa davant d’una quantitat com aquesta que siga socialista o pepera. Cobra per exministra, per senadora, per un càrrec en el partit… Bé, com la MD de Cospedal… Uns 240.000€ a l’any… I jo em pregunte si açò, sent un càrrrec públic, no és un pecat mortal-mortal, davant els sacrificis que han de fer la resta de funcionaris. I els aturats. No diré que siga il·legal, naturalment. Sinó que és una flagant injustícia comparativa, com les pensions vitalícies després d’estar un o quatre anys desempenyant càrrecs polítics… Els polítics havien de tindre els mateixos drets que tenen els treballadors normals. I una regulació que impedira cobrar tres, quatre o cinc sous davant la crisi que patim. En fi, que havien de ser els primers a estretir-se el cinturó, que amb 4 o 5.000€ al mes, eixits de les arques públiques, i altres despeses pagades, ja és per a viure bé… Millor que u que cobre el sou mínim, senyor, una subvenció estatal o no res…

            I és que si no donem exemple, com podem exigir sacrificis a la població? És normal que els estudiants, els treballadors, els aturats, isquen al carrer, que els antisistema se n’aprofiten, i no sabem què acabarà passant si algú no posa fre a unes diferències tan vergonoses i injustes  entre polítics, banquers i treballadors quan l’atur i la manca de futur és el nostre pa de cada dia…

            I és que, com diu l’Albalat, hi ha tant de gilipollas solt que ens governa, que els esquirols, els d’Emarsa, els C. Fabra, els que han defraudat a través de les ONGs, els Urdangarin…, poden travessar la península, endur-se els diners a paradisos fiscals i riure’s dels pobres estudiants, dels treballadors, dels aturats i de la figa de sa tia… (que la pobra tia em perdone).

1/03/2012