diumenge, 10 de juny de 2012

LA PROFESSIONALITAT I EXEMPLARITAT D’UNA MAJORIA D' ENSENYANTS

 Ja sabem que estem passant mals temps. Ahir, per fi, es va donar el vistiplau al rescat de part de la banca espanyola. Veurem quines conseqüències té, positives o negatives, que mai no saps atesa la poca transparència d’aquest govern del PP que sempre acaba fent el que nega amb anterioritat. Tots coneixem els motius que ens han dut fins a la crisi actual. O quasi. Però tots, des de les classes més desafavorides fins als funcionaris, estem notant en la pròpia carn les greus retallades, laborals, assistencials, educacionals i salarials. I, naturalment, una majoria de nosaltres en serem els bocs expiatoris, tot i no haver fet res per a provocar aquesta situació.
            Dijous passat, de camí cap a l’institut Jaume I de Sagunt, acompanyat per una comercial de Bromera, en parlàvem i ella m’assegurava que ja feia tres anys que estava notant laa crisi en la pròpia persona, però que tant ella com molts dels seus amics “hem viscut dins de les nostres possibilitats econòmiques, No hem comprat ni un pis ni cap cotxe si no el podíem pagar”. No havien estirat més el braç que la mànega com sí que havien fet altres milers de persones, instigats pels propis bancs o per la il·lusió de viure en un paradís terrenal, fictici, del qual ens han acabat tirant a puntellades… I ara el rescat el pagarem entre tots, diga el que diga el govern, perquè ja li apliquem el conte del llop i del pastor… Quan ens dirà la veritat, ja no ens la creurem.
            Però us volia parlar de la professionalitat i exemplaritat de molts ensenyants. I tot ve a conte, no patiu, tot i que divague, que també va bé… Deia que anava amb la comercial de Bromera a l’institut Jaume I de Sagunt a trobar-me amb els alumnes de 4t d’ESO, que havien llegit uns llibres meus. Jo sé, pels mitjans de comunicació, i perquè també hi tinc molts contactes, que el professorat està que talla ferro amb les retallades que ha patit, en endarreriments dels pagaments als centres, en sou i en personal. Tot el qual va en contra de la qualitat de l’ensenyament. O hi podria anar. I que hi ha hagut una reacció d’alguns en contra l’administració i han deixat a banda moltes de les activitats que pensaven fer. I ho comprenc. Som humans. I quan veus que els qui havien de vetlar per la qualitat de l’ensenyament públic pretenen fer-li l’haraquiri, encara més. Però jo crec que serà una reacció passatgera. I que la contrària, serà minoritària. Perquè, després d’estar tot el matí al Jaume I de Sagunt parlant amb els professor@s i alumnes, després de tindre contacte amb altres ensenyants d’altres centres, hi ha en una majoria d’ells tal professionalitat, una estima tan gran per l’ensenyament i pels propis alumnes, als quals consideren la millor matèria de què disposen, que el seu exemple haurà de condir. No pot pagar l’alumne els pecats d’una administració dretana i balafiadora, confessional, tot i la aconfessionalitat constitucional. I això, la professionaliat, el professorat ho acabarà assumint. No poden pagar la societat, ni les editorials, ni la futura economia, ni la democràcia, la deixadesa d’uns polítics que han actuat com a partitocràcia, egoistament, mirant el seu propi benefici.
            I això, i el prestigi de l’educació pública, i la cara roja als polítics ineptes, només s’aconseguirà amb la professionalitat i l’exemplaritat de la majoria dels ensenyants que, per damunt d’altres consideracions a les quals tenen dret, posen per endavant el bé dels seus alumnes, que és el nostre futur… i el de tots.

10/06/2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada