-->
Una
cosa és la democràcia i una altra el govern d’un partit que, aprofitant la seua
majoria parlamentària, imposa decrets que van destruint els drets adquirits
aprofitant una suposada crisi. Per més majoria que hi haja, per més legalitat
que tinga a governar, no sempre s’està legitimat a aplicar certes polítiques
que afavoreixen unes classes i en perjudiquen d’altres, generalment més
desafavorides. I si a més dit govern està incomplint cada una de les promeses
que ha fet durant la campanya electoral, la legitimitat cau pel seu propi pes.
No crec que hi haja hagut en tot el nostre temps de democràcia vigilada, un
partit que haja crispat tant la societat com el PP, que l’estiga dividint i
posant-se-la en contra… I tot això amb un any escàs. A més de tots els casos de
corrupció, que ja solen soliviantar el personal, només calien les retallades i els
incompliments duts a terme en tant poc de temps. I si algun imcompliment ha
estat greu és el fet als pensionistes, el sector més sensible… I si l’excusa
són els 3500M€ que el govern no té, com es justifiquen els 10.000M donats a
l’església, que no paga tributs, ni els prestats a la banca?...
El cas de Díaz-Ferran és d’allò més
simptomàtic i significatiu de la praxis empresarial més corrupta. No és la (presumpta)
corrupció d’aquest senyor, ho són l’actitud de cara a la societat, pegant-se
(hipòcritament) colps de pit durant un acte religiós; o demanant que la resta de
mortals treballe més i cobre menys, mentre ell oculta al fisc milions d’euros,
pisos i mansions, malvén les empreses, usa testaferros, i es declara insolvent
per a no pagar als treballadors acomiadats… O siga, és l’exemple de la
insolidaritat, de la malversació, del blanqueig de diners, un (presumpte)
lladre social que oculta els diners en paradisos fiscals… És clar que, si
després el govern de la dreta perdona aquests defraudadors fent-los pagar només
un 10% i no els exigeix quin és l’origen dels diners… Dios los cría y ellos se juntan.
El govern té vagues en la sanitat,
en l’educació, entre els dependents, els dels paradors nacionals, ha eixit la
població en vaga general, s’han manifestat davant del parlament, aquesta
setmana que ve la tindrà entre els treballadors de la ceràmica… I ara només
faltava el feixista-falangista de Wert per a provocar els catalans, els
valencians, els balears, i no sé si bascos i gallecs… No sap el favor que ha
fet als nacionalistes-independentistes catalans… Tots faran un front comú en
contra seua.
Hi algú que no estiga en contra del
govern, tret dels amics i familiars que xuclen del pot? Perquè, a més, si veus
les llistes de la gent que ocupa càrrecs en el govern o en l’administració
pública, t’adonaràs que familiars i amics, sense wertgonya formen part de la
nòmina pública… I si a més passes compte de qui ocupa càrrecs en empreses que
s’han privatitzat, com Iberdrola, Fenosa, Bancs i Caixes…, hi ha els Felipe
González, els Aznar, Acebes, Zaplana… O siga, que els diners públics i privats
són per a una casta que s’estan rient de nosaltres davant el nas… Siguen
socialistes o peperos…
Açò, amic@s, vosaltres mateixos
veureu quina és l’eixida natural que tindrà. No parlem d’ètica. És per a
vomitar. Un veí meu, que ha endeutat el poble fins a dalt del cap, per a evitar-li
imputacions ha estat posat de senador. No se li coneix cap activitat. La de
cobrar. Aquesta democràcia està podrida. I amb la dreta, tan al PV com al
govern central, va a més… No pot durar. Però de ben segur que alguns militars
tindran més motiu per rebel·lar-se si Catalunya es vol independitzar que no per
restaurar una autèntica democràcia social… Molts ciutadans ens hem independitzat
ja d’aquesta democràcia i d’aquest estat que no reconeixem com a nostre…
Legalment, som una cosa. En esperit i voluntat, en volem ser una altra. I això
és el que compta. El que jo em sent. I, naturalment, no vull ser de la mateixa
nació d’Aznar, ni de Wert, ni de Rajoy, ni de Zaplana, ni de Camps, ni de Díaz-Ferran,
ni de tants altres…
Em declare independentista d’aquesta
gent i de tot el que representen!
8/12/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada