SOBRES I SOBRES…

La paraula sobres té dos significats en català, siga de gènere masculí o femení. Per això en facebook venia un acudit, amb imatges incloses, on la saviesa popular, no exempta gens d’imaginació, jugava amb els dos significats. Hi havia la imatge del president del govern espanyol i la del nostre honorable. I era el nostre president autonòmic el que deia: “Pa mosatros els sobres / pa vosatros les sobres”…

            No m’agrada parlar a bastament d’aquests temes, però la realitat és tan aclaparadora i cruel que, aquests dies, ompli les pàgines de la majoria dels diaris (més les dels uns que les dels altres, ja m’enteneu el que vull dir), dóna peu a les converses de carrer i és tema obligat de les tertúlies. I és que el cas és gravíssim. Gravíssim tant per la immoralitat pública i personal dels fets, si s’acaben confirmant tots, que alguns ja estan clars, com per la immoralitat política dels agents que la practiquen, representants del poble a qui estan esquilmant de la manera més deshonesta… I que, naturalment, no pot quedar així com així, amb unes explicacions cíniques i, com és costum en la nostra classe política, acusant l’adversari de “tu, més…”

            A mi m’agradaria viure amb tranquil·litat la democràcia, que els polítics a qui paguem, es dedicaren a complir amb el seu paper de gestionar el bé públic amb transparència i austeritat, i la societat civil que poguera col·laborar en aquells aspectes més puntuals, que com deia aquella dita d’una editorial catalana, de la mà de Joan Canals, “entre tots, ho farem tot”. M’agradaria dedicar-me a la lectura o a l’escriptura sense trasbalsos polítics, corrupcions, que m’alteren la sang perquè són els meus, i els vostres, diners, els que ens estan robant impunement, amb guant blanc, mentre s’omplin la boca, quines paradoxes, de transparència, mentre alguns d’ells, el poc que està eixint als papers públics, van passant-se els sobres de mà en mà perquè, els pobrets, no tenen prou amb els sous tan esplèndids que els paguem, mentre asseguren que amb el sou mínim, tan migrat, la classe treballadora ja en té prou per passar ‘dignament’, que la classe treballadora no ha d’acudir a restaurants ni a hotels de luxe, ni viatjar en avió en classe A, o en AVE, tot i que a sobre (vaja, ja hi ha aparegut una altre ‘sobre’, sembla que estan per tot arreu) també els ho paguem…

            María Dolores de Cospedal se’ns vol riure a la cara. Com a representant del PP, i segons els comptes de Bárcenas també ha cobrat els seus 15.000 eurets, no sap per on eixir. Estan canviant l’estratègia cada dia, o a cada moment, que passa, segons les revelacions de la premsa. Ho neguen tot, acusen els adversaris i la premsa, amenaçant-la amb accions judicials, reconeixen que alguns pagaments dels apunts de Bárcenas potser que sí, quan l’interessat els reconeix, però que els altres no… Com quedem? O tots o no cap… I si els toca reconéixer-los tots, és clar, el mateix Mariano Rajoy està pringat i, per coherència, hauria de presentar la dimissió…, i tota la colla d’implicats que hi ha al govern actualment… Mare meua, la que ens ve! Perquè el PP no ho podrà suportar per gaire temps. Mentrestant, hi ha algunes persones més honrades que estan abandonant el partit per coherència ètica o estan demanant que s’aclarisca tot, per bé dels honrats que sempre hi ha en tots els partits, que de vegades són majoria però passen desapercebuts. Els més greu és que aquest modus operandi del PP no sembla una excepció sinó, com diuen alguns analistes, era la manera d’operar normal del partit per a finançar-se en part. Vegem si no Gürtel. I això si és sistèmic, que déu ens en guard!

            Un amic m’ha deixat a llegir El tercer ojo, de T. Lobsang Rampa., editat per Destinolibro. Diu en la pàgina 16: “A la izquierda del mayordomo vivía el jurisconsulto, cuya tarea consistía en cuidar que la vida de la casa marchase dentro de la ley. Los tibetanos de atienen estrictamente a las leyes en todas las actividades y mi padre debía dar ejemplo como buen cumplidor de lo que estaba legislado”.

            Els nostres representants públics havien d’aprendre dels tibetans, als que creiem un poble endarrerit…

            Salut, tranquil·litat i bon aliments, que vénen dies mogudets…

2/01/2013

dia de la candelària. Doncs que ens il·lumine, o els il·lumine, que molt ens cal.