divendres, 15 de març de 2013

HABEMUS PAPAM O TOT CONTINUARÀ IGUAL?...

La inesperada renúncia del papa Benet XVI com a representant de Déu a la terra ha sigut un fort trasbals no solament per als catòlics sinó per a una gran part del món occidental. No diguem ja per als polítics espanyols que desconeixen el significat del verb dimitir  Durant uns mesos la notícia ha format part diàriament en els mitjans de comunicació que se n’han fet ressò àmpliament fins que l’altre dia aparegué al balcó del Vaticà el cardenal argentí Bergoglio (pronuncieu bergollo, si’s plau) que, justament, és d’origen italià. Alguns no volien un papa italià, potser ni europeu, a fi que es renovara la sang, però aquest, mira tu per on, té arrels italianes tot i que han xuclat del món sudamericà, que ja és alguna cosa a tenir en compte tot i que, sembla, en conceptes socials i teològics no se n’anirà molt lluny de l’ortodòxica catòlica, per no dir gens. Vull dir en aspectes com la igualdat de la dona dins l’església i l’assumpció del sacerdoci, la voluntarietat del celibat en els sacerdots, l’acceptació del matrimoni gai… És que, d’altra banda, seria una autèntica revolució i l’església no és partidària gens ni mica de cap revolució a banda de revolucionar les consciències humanes predicant/imposant la paraula evangèlica… En fi, si la mateixa Cúria no ho remeia, que tindrem més del mateix, amb alguns canvis merament accessoris que ni duran la dona a exercir de sacerdot ni les veurem, doncs, assegudes com a cardenals electores en el proper conclave… Continuaran fent el paper de servei subaltern i meres reproductores de l’espècie humana. Però alguns s’ompliran de joia i qualificaran el papa de progressista perquè deixe d’usar l’esclavina roja o no empre la limusina o detalls detall que no impliquen un canvi doctrinal en una església anquilosada en el passat, allunyada, en la Cúria, de la realitat social, burocràtica, sobrecarregada de litúrgia, que lluu vestits de seda mentre d’altres van apedaçats…
No és aquesta l’església que predicava Jesús. Però allà ells amb el seu immobilisme, que per això van perdent fidels a compte d’altres sectes religioses que estan més en contacte amb els necessitats… El nou papa ja ha deixat ben clar que l’església es convirtiria en una ONG si deixara de banda el missatge i la persona de Crist. Doncs no cal abandonar el seu missatge que, tot i desconéixer quin va ser realment, a causa de les maniplacacions patides, interessos sectaris i aportacions alienes, hi ha contingudes en ell paraules d’amor, de solidaritat, de perdó…, que ens convé recordar i practicar perquè formen part de l’essència de la condició humana. La resta: la resurrecció de Jesús, l’ascensió de Maria al cel en cos i ànima, la transsubtanciació del pa, la vida eterna…, tot és relativament accessori i ja són figues d’un altre paner.
            Però mireu per on, el que jo volia dir, i és que m’enrotlle com una persiana, és la idea que alguns transmeten que el papa ha de reevangelitzar occident i el món sencer. No estic en contra que es parle d’amor, de solidaritat, de perdó i que es practique. Però sí que estic en contra de l’obsessió que tenen totes les religions per se de voler forçar la consciència de les persones a fer-te creure allò que ells creuen. Quan l’església espanyola vol fer campanya per reevangelitzar ‘Espanya’, que la resta de sectes evangèliques estan envaint Sudamèrica, o veig els testimonis de Jehovà, o els adventistes del seté dia, aturant la gent del carrer, trucant intempestivament als habitatges, i et demanen si no saps que s’acosta la fi del món i t’has de convertir…, et preguntes, però, quin dret tenen tots aquests per envair la meua consciència? Jo, com a escriptor, com a amant de la meua llengua i cultura, del meu país, o admirador de la mar, no vaig aturant la gent pel carrer a fi de convéncer-la que parle valencià si parla castellà, o que millore la llengua, o que es faça nacionalista o feminista, o antitaurí, o vegetarià, com aquell que diu… Que cada u ja som majorets i sabem què hem de creure. Que si jo vull millorar la llengua, ja buscaré una gramàtica. Si vull conéixer el meu país, ja buscaré un llibre d’Història. Només si algú em demana que l’informe sobre alguna matèria que jo domine i ell no, ja l’informaré… Però estic cansat que vulguen imposar-me creences dogmàtiques, poc democràtiques, gens crítiques, gens científiques, molt partidistes… Siguen musulmanes, siguen catòliques, siguen budistes… Senyors, ja sóc majoret per haver aprés al llarg de la meua vida què he de pensar mentre jo mateix em demostre que estic o no equivocat. Que rectificar és de savis. Però a la meua manera…
            Qui voluntàriament hi crega i siga practicant, si li serveix de confort i per ser solidari, res a objectar, que bé admire els cristians de base. Als que no ens calga cap creença religiosa per a intentar ser ètics i solidaris, que deixen de voler-nos evangelitzar. Tindrem amb major consideració i estima la seua fe i el seu treball. Respectem la seua i la nostra llibertat. Crec que Jesús també la respectaria pel que es dedueix dels evangelis…


15/03/2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada