AVUI FAIG ANYS, I…

Joan Garí i Joan Pla en Els dissabtes Literaris

Sí, cada vegada que arriba el set de juny és el meu aniversari. Crec que vaig nàixer un dia com avui en què és divendres i els catòlics celebren el dia del Cor de Jesús. Segons em va contar una tia meua, era l’hora en què les campanes de l’església parroquial d’Artana dringaven perquè anunciaven els actes religiosos de la processó a mitja vesprada. En aquell temps naixíem a casa assistits per la comare i pels mateixos familiars. Era un part dolorós per a la mare, arriscat. Això no s’entenia si era la cigonya o el camió de l’ordinari del poble que baixava cada dia a Castelló a recollir les encomandes els qui ens duien a casa… En fi, temps de foscor, aquells, en què se’ns amagava un fet tant bonic com era que havíem eixit del ventre de les mares. Perquè, si no, per què els déiem ‘mare’, si ens havia dut la cigonya o el camió de l’ordinari?

            La moral religiosa catòlica sempre ha tendit a amagar tot allò que fa referència al sexe. Les dones havien de ser pures, com els àngels, abans del part, en el part i després del part, com la mare de Déu, i els xiquets havíem d’ignorar que eixíem, com qualsevol altre mamífer, del ventre de la mare. I no era perquè als pobles no veiérem nàixer cabridets, gossets o gatets…! En fi, deixem a banda velles actituds avui afortunadament superades.

            Complir setanta-un anys et fa pensar ja en el llarg camí que tens al darrere, tota una història, i el curt camí que ja entreveus endavant. Perquè si hem de ser sincers, quan assumeixes allò que és la vida i l’afrontes amb sinceritat: naixem, vivim un temps més curt o més llarg, i morim. Naturalment, ningú no volem morir si tenim una vida que ens satisfà. Materialment, sentimentalment i intel·lectualment. Totes les generacions han cercat l’elixir de l’eterna joventut. De moment, un total fracàs. Per això les religions han creat aquest elixir de l’eterna joventut post mortem més enllà de… Però tot i que no volem morir, sabem que arribarà. I que la vellesa ens la farà palpable. Per això, si volem ser positius, el que cal és viure aquesta oportunitat de vida, que ens fa contemplar el misteri i la bellesa de l’univers, estimar o ser estimats, i viure d’acord a una consciència positiva, solidària, respectuosa amb la Natura, on l’avarícia o la cobdícia humana, el poder o la dominació dels altres no siguen els nostres paradigmes de vida. Dífícil, ja ho sé, veient la història de la Humanitat on el poder, l’avarícia, la cobdícia o la venjança, el domini d’unes persones sobre les altres que no la solidaritat, han estat el motor de la conducta humana, tot i que la solidaritat i la justícia van obrint-se pas a poc a poc entre una gran majoria de persones i països…

               El que importa és el que cadascú crega haver aprofitat al llarg de la vida. Allò positiu que el puga satisfer. Aquesta és la clau amb la qual es pot encarar el present i futur de cadascú. Una vida a la qual has tret tot el suc possible, positiviament, sense haver fet mal a ningú, convivint, que no coexistint merament, amb els teus familiars i amics, serà el millor antídot quan ja veus que el camí s’escurça i veus els darrers boscos que et donen ombra… Si la teua vida només ha estat pur egoisme, on u ha intentat ser el centre de l’univers, pot quedar-se sol com un asteroide vagant sol en la infinitud de l’espai i del temps… Jo, al llarg de la meua vida, he aprés que no som res si no compartim amistat, il·lusions, amor… Si no som nosaltres mateixos actuant d’acord a la nostra consciència… positiva. Tot i esmenant els errors que tots cometem al llarg de la vida, que ningú no està lliure de sucumbir als petits egoismes. Els errors també són una mena d’aprenentatge molt important si els saps valorar.

            Per a mi, l’ensenyança a la qual m’he dedicat, m’ha satisfet. M’agrada aprendre i m’agrada ensenyar. He tingut la gran sort de tindre aptituds per a contar històries. I aquesta ha estat una activitat que m’ha satisfet igualment i ha omplit la meua vida. No em penedisc de res. I vull tindre anys per endavant per a continuar llegint, escrivint, estimant els meus familiars i amics, compartint penes i alegries.

Ei, si són alegries, millor…

7/06/2013