dissabte, 10 d’agost del 2013

ENTRE LA MUNDANITAT I L’ABSOLUT



Feia uns anys que tenia en la meua prestatgeria un llibre, com tants d’altres, que per una raó o altra han hagut d’esperar el pas del temps per a ser llegits. Potser ara me’n penedisc, de no haver-lo llegit amb anterioritat. El vaig comprar fa deu anys durant una de les meues estades hospitalàries a Barcelona i forma part d’una col·lecció que el diari el País va traure allà per l’any 2003. Es tracta d’El filo de la navaja, de l’escriptor britànic William Somerset Maugham.
            Hi ha en la novel·la, si és que li podem dir això, segons el mateix autor, dos personatges bàsics, Elliot Templeton i Lawrence Darrell, Larry.
            La novel·la transcorre entre Londres, París, la Costa Blava i Chicago, bàsicament, en la vida d’Elliot. És el món d’Elliot, un personatge de principis del segle XX que encara viu tot l’esplendor del món, cada vegada més caduc de la noblesa i l’aristocràcia, que va envellint al pas del temps. Una aristocràcia que viu de grans rendes després d’anys d’explotació del que ereb els seus ‘vassalls’. Elliot és un acabalat rendista, un inversor, i que només té com a finalitat de la seua vida relacionar-se amb tot aquell món, despenent fortunes en roba, vestit pels millors sastres de Londres, en luxosos i sovintejats sopars en casa pròpia, o a ser invitat per tota aquella rècua de rendistes nobles i aristòcrates. A Elliot se li fa la boca aigua cada vegada que nomena un rei, una princesa, la duquessa de tal o el baró de qual… Però Elliot té un problema: li té horror a la soledat. Tot el que cerca no és més que un motiu per estar acompanyat i no trobar-se amb ell mateix.
            Mentre que Larry, un jove amb un bon negoci familiar entre mans, que estima i és estimat per Isabel, una xica d’una bona família de Chicago, serà el pol contrari. Per a sorpresa de tothom, Larry, després d’haver assistit com aviador en la Primera Guerra Mundial a la mort d’un bon amic seu, per defensar-lo de l’atac d’un avió enemic, no està per la labor de casar-se i formar una família tan anodina com se li espera. La mort del seu amic l’ha colpit i l’empeny a trobar la fi última de la vida. El seu temps el dedica a la lectura. Per això li diu a Isabel que se’n va un temps a París, que si vol que l’espere, però que no li pot assegurar res. Davant la indecisió de Larry, que passa hores i hores tancat en les biblioteques o en casa llegint, Isabel opta per casar-se amb un altre jove amic, amb una bon negoci familiar: Gray Maturin. L’amor que Isabel sentirà per Gray no serà mai el que sent per Larry. I això la farà estar sovint gelosa davant d’altres possibles amors de Larry.
            Resumint, Larry fa un llarg viatge per una gran part d’Europa, llig els millors filòfsofs i teòlegs, fins que arriba a l’Índia i entra en contacte amb l’ashram Shri Ganesha. A través de totes les seues experiències i el coneixement de la filosofia índia, Larry pretén assumir l’Absolut: aquell estat en què hom es desprén de tot desig material i només aspira a estar unit amb aquell Ens que les diferents cultures hem creat d’una manera o una altra i que creiem que és el Bé Asolut.
            Mentre Elliot Templeton, en arribar a la vellesa queda automáticament oblidat de tots els seus ficticis i nobles amics, trobant-se amb les mans buides, sol i abandonat, Larry dóna tots els seus béns als pobres i només cerca un treball amb què cobrir les seues necessitats. És la seua manera de ser feliç, d’aconseguir l’Absolut…
            Dues maneres de viure. Jutgeu vosaltres mateixos. Els frares sempre em parlaven de les Pompes i Vanitats de la terra. W.S. Maugham ho explica molt bé.

10/08/2013





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada